LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia

Pregària de la santa creu

Record de sant Ireneu, bisbe de Lió i màrtir (130-202): des d'Anatòlia va anar a França a predicar l'Evangeli. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 28 de juny

Record de sant Ireneu, bisbe de Lió i màrtir (130-202): des d’Anatòlia va anar a França a predicar l’Evangeli.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hebreus 13,18-24

Pregueu per nosaltres: estem convençuts que la nostra consciència és recta, i en tota ocasió volem portar-nos com cal. Sobretot, us demano que pregueu perquè Déu em faci retornar a vosaltres ben aviat.
Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d'una aliança eterna, us perfeccioni amb tota mena de béns perquè pugueu complir la seva voluntat; que ell mateix, per Jesucrist, faci en nosaltres allò que li és plaent. A Jesucrist sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Us prego, germans, que aguanteu pacientment aquesta exhortació. De fet, l'escrit que us trameto és breu. Us faig saber que el nostre germà Timoteu ha estat posat en llibertat. Si arriba aviat, us vindré a veure juntament amb ell. Saludeu tots els vostres dirigents i tot el poble sant. Us saluden els d'Itàlia.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

En aquests versets finals de la carta, l’autor surt una mica de l’anonimat encara que les indicacions que ens dóna no siguin suficients per il•luminar els motius i circumstàncies que han originat aquest escrit. És significatiu que la primera petició sigui de pregària: «Pregueu per nosaltres». Segurament es troba en una situació difícil –—probablement és perseguit per la seva fe—, potser sent la responsabilitat de la comunitat i demana ajuda, sobretot a través de la pregària. Després desitja veure aviat els destinataris de la carta, i per aquest motiu els demana també que preguin. En tot cas, sembla ben clar que la comunió en la pregària és un pilar bàsic en la vida de les comunitats cristianes. Més d’una vegada apareix en els escrits del Nou Testament l’exhortació a pregar els uns pels altres. L’autor de la carta, després d’aquesta petició, expressa un ampli auguri que constitueix en certa manera el punt teològic conclusiu de la carta. Formula una solemne pregària de benedicció per la comunitat, i recorda una vegada més l’obra de salvació realitzada per Déu per destruir la mort. Recorda: «Que el Déu de la pau» ha «reconduït» (vegeu Is 63,11-13) del regne de la mort el seu ramat, Ell és el «gran pastor de les ovelles». D’aquesta manera resumeix l’ofici sacerdotal de Crist, Ell és el «promotor» i el «precursor». Per primera i única vegada en tota la carta es parla de la «resurrecció de Jesús». La benedicció que segueix té una empremta típicament paulina: que Déu compleixi en nosaltres allò que és bo i a ell plaent. Així doncs, nosaltres podem fer la voluntat de Déu (vegeu l0,7.9.36) només si Ell ens hi «predisposa». En la darrera exhortació l’autor prega pels lectors per tal que «aguanteu pacientment aquesta exhortació», gairebé excusant-se per haver escrit de forma «breu» pensaments difícils. Els demana «paciència» i un esforç seriós per acollir el missatge que els ha volgut trametre. Certament, és així per cada pàgina de l’Escriptura: cadascuna d’elles ha de ser acollida, meditada i conservada en el cor, com ho feia la mare de Jesús, que «conservava tot això en el seu cor» (Lc 2,51). És també en el mateix sentit que Gregori el Gran comentava: «La Sagrada Escriptura creix amb qui la llegeix».

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.