LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels malalts
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels malalts
Dilluns 1 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 1,4-10

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Abans de formar-te
en les entranyes de la mare,
jo et coneixia;
abans que sortissis del seu ventre
et vaig consagrar profeta
destinat a les nacions.

Jo vaig replicar:
--Ah, Senyor, Déu meu!
Sóc massa jove.
Com sabré parlar?

El Senyor em respongué:
--No diguis que ets massa jove.
Vés on jo t'enviaré,
digues el que jo t'ordenaré.
No tinguis por de ningú.
Jo seré al teu costat
per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.

Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:
--Poso les meves paraules
a la teva boca:
des d'avui et dono poder
sobre nacions i reialmes,
per a arrencar i enderrocar,
per a destruir i enrunar,
per a construir i plantar.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Déu va cridar Jeremies per ser profeta en un moment difícil de la història del seu poble. El text expressa la predilecció del Senyor que mira el profeta amb afecte des del dia del seu naixement. Déu té predilecció per cadascun de nosaltres: ell ens mira sempre amb amor, especialment quan ens involucrem amb la incertesa dels temps que estem vivint. El Senyor no elegeix un home preparat: Jeremies era jove i no va rebre una educació que el fes apte per parlar en públic. I ell s’aprofita precisament de la seva inexperiència per rebutjar la tasca que Déu li vol confiar. Però el Senyor, en prendre seriosament aquestes motivacions i ser ben conscient de la por que emergeix de les paraules de Jeremies, confirma la seva elecció. Però li assegura que no l’abandonarà, sinó que estarà sempre amb ell. Ell mateix li posarà als llavis les paraules que haurà de pronunciar. El que li succeeix a Jeremies s’ha de repetir en cada creient. De fet, cada un de nosaltres, està cridat a comunicar l’Evangeli. De vegades ens fem enrere perquè ens sentim incapaços, i arribem a pensar que la comunicació de l’Evangeli és confiada només a alguns i no a tots. No ens hem però, de preocupar, no hem de tenir por, perquè el Senyor, que ens ha elegit, no ens abandonarà. Jesús diu als seus deixebles: «Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre» (Mt 10,19-20). És Déu qui posa en els nostres llavis les paraules que haurem de dir. I Déu confia a Jeremies la tasca de parlar no només al seu poble, sinó a les nacions, a gent allunyada de la fe d’Israel. Ell vol que la seva paraula arribi a tots els pobles i transformi els cors de pedra en cors de carn. Els deixebles, per tant, no han de ser muts, han d’estar llestos per parlar quan calgui. Se’ns demana escoltar i obeir voluntàriament la crida de Déu. Ell mateix posarà la seva Paraula en els nostres llavis per proclamar-la en el gran món de les nacions.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.