LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 2 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 1,11-19

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Què veus, Jeremies?

Vaig respondre:
--Veig una branca d'ametller,
l'arbre vigilant.

El Senyor em digué:
--És cert això que has vist.
Jo també vigilo
perquè es compleixi
la meva paraula.

El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué:
--I ara què veus?

Vaig respondre:
--Veig una caldera sobre un fogó
atiat pel vent del nord.

El Senyor em digué:
--És cert. Del nord
entrarà el desastre
contra tots els habitants del país.
Estic a punt de cridar
tots els regnes aliats del nord,
perquè vinguin a plantar
el seu setial
a les portes de Jerusalem,
entorn de les seves muralles
i entorn de totes les ciutats de Judà.
Ho dic jo, el Senyor.
Aquesta és la sentència
que jo anuncio als de Judà
per tot el mal que han fet,
ja que m'han abandonat a mi
per cremar ofrenes a altres déus
i adorar els ídols que ells mateixos
s'havien fabricat.

»Tu cenyeix-te i planta'ls cara;
digues-los el que jo et manaré.
No tremolis davant d'ells:
si no, seré jo qui et farà tremolar.
Des d'ara faig de tu una plaça forta,
una columna de ferro,
una muralla de bronze,
enfront de tot el país,
dels reis de Judà i dels governants,
dels sacerdots i de la gent del poble.
Lluitaran contra tu
però no et venceran.
Jo seré al teu costat per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ser profeta significa viure de visions, començar a veure l’altre i la història a través de la mirada de Déu i no a través dels ulls del propi estret horitzó. Déu demana amb insistència a Jeremies de veure: es tracta d’una exhortació a escoltar contínuament la Paraula de Déu com a llum que ajuda a llegir els «signes dels temps», com diria el Beat Joan XXIII. El profeta és aquell que, després d’escoltar la Paraula de Déu l’ha de comunicar al món per ajudar a llegir la història en profunditat. No es pot viure amb la mirada fixa només en nosaltres mateixos. La Paraula de Déu ens fa anar més enllà d’una lectura superficial dels esdeveniments, ens obre els ulls al futur, ens ajuda a entendre el sentit de la història, sense ser presos pel prejudici, la por o l’ansietat davant els fets difícils d’entendre. Déu envia el profeta a totes les nacions, no només al seu poble. La profecia, de fet, obre els ulls i el cor dels creients sobre el món, ajuda a tenir un coneixement ampli i nou de la història. La Paraula de Déu, per tant, no ens abstreu de la història del món. Al contrari, ens porta fins als seus drames per mostrar el camí de la salvació. El Senyor mateix «vigila» perquè la seva paraula es realitzi i arribi a tots els pobles. De fet, com diu el Senyor en el llibre d’Isaïes, «així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat» (Is 55,11). No hem de tenir por davant els temps difícils que estem vivint. Més aviat és urgent rebre la promesa de Déu i, com Samuel, no deixar de complir cap de les paraules que escoltem. La crida de Déu soscava qualsevol tancament i allibera de la por, ens situa en la història amb un nou esperit i una nova visió. El mateix Senyor fa al profeta ferm com una fortalesa i resistent com un mur de bronze. Aquesta decisió empeny Déu a enviar el seu propi Fill, Jesucrist, per ser l’Emmanuel, «Déu amb nosaltres», i ens acompanyi «dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.