LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 3,12-25

Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:
»"Torna, Israel, la deslleial!
T'ho dic jo, el Senyor.
No continuaré enutjat,
perquè sóc bondadós.
T'ho dic jo, el Senyor.
No guardo rancor per sempre.
Reconeix, però, la teva culpa:
has estat infidel al Senyor,
el teu Déu,
i t'has encaminat cap als estrangers,
prostituint-te
sota qualsevol arbre frondós.
No heu escoltat la meva paraula.
Us ho dic jo, el Senyor.

»Torneu, fills deslleials, que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió. Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l'arca de l'aliança del Senyor: ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor. Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’; totes les nacions s'hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers. Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d'Israel, i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.

»Jo em deia:
Com m'agradaria
de comptar-te entre els fills
i donar-te un país deliciós,
l'heretat més esplèndida del món!
Jo pensava que m'anomenaries pare
i no t'apartaries de mi.
Però vosaltres, gent d'Israel,
m'heu estat infidels,
com una dona és infidel al seu marit.
Us ho dic jo, el Senyor.
Se sent un clam pels turons:
és el plor suplicant de la gent d'Israel,
que havia pres un mal camí;
s'havia oblidat del Senyor,
el seu Déu.
Torneu, fills deslleials,
i jo guariré la vostra apostasia."

Aquí ens tens, venim a tu,
perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
Dels turons en ve tan sols l'engany;
de les muntanyes,
res més que aldarull;
tan sols en el Senyor, el nostre Déu,
Israel troba la salvació.
Des de la nostra infantesa,
els ídols vergonyosos s'han menjat
els guanys dels nostres pares:
els seus ramats d'ovelles i vedells,
els seus fills i les seves filles.
Tinguem per jaç la vergonya,
i la ignomínia per cobertor:
perquè, des de la jovenesa
fins al dia d'avui,
nosaltres i els nostres pares
hem pecat contra el Senyor,
el nostre Déu,
i hem desobeït la seva paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Senyor no deixa de cridar al seu poble perquè torni a ell. El seu enuig no és permanent i el seu rostre de misericòrdia dura per sempre: «T’ho dic jo, el Senyor. No continuaré enutjat, perquè sóc bondadós. T’ho dic jo, el Senyor. No guardo rancor per sempre». Però el poble d’Israel ha de reconèixer el seu pecat: «Reconeix, però, la teva culpa: has estat infidel al Senyor, el teu Déu». Torna de nou el tema de la infidelitat d’Israel. Quant d’esforç demana la fidelitat! En la incertesa dels temps i del futur és més fàcil cedir a la temptació de seguir-se a un mateix i perdre’s. El Senyor, gran i misericordiós, intervé suscitant un petit romanent («Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan»), que sigui esperança per a tots. A través d’una minoria de creients, guiada per pastors segons el seu cor, Déu donarà lloc a una nova història, una nova aliança. El profeta diu aquestes paraules en el període posterior a l’exili a Babilònia. Jerusalem, que encara mostra els senyals de la destrucció, està marcada pel pessimisme. Però Déu està disposat a fer qualsevol cosa per reconquerir Israel i fer-ne el poble que anuncia la salvació al món sencer. La paraula profètica sacseja la gent de la seva vida trista i l’obre a un futur inesperat: la reconstitució de la unitat entre Judà i Israel, mentre el món al seu voltant encara és esquinçat per la guerra. Jerusalem reunificada esdevé la ciutat de la pau i meta cobejada per totes les nacions. Serà un signe d’unitat i de pau en un poble dividit i en un món marcat per la violència. Hi ha un amor extraordinari en les paraules que Déu dirigeix al seu poble: «Com m’agradaria de comptar-te entre els fills i donar-te un país deliciós, l’heretat més esplèndida del món!» El profeta, una vegada més, compara l’amor de Déu i la infidelitat d’Israel. Què pot fer el Senyor davant els «fills deslleials» que no saben decidir perquè es deixen arrossegar per ells mateixos? Només pot convidar-los a tornar i alhora garantir el seu amor de Pare, esperant que es decideixin per una vida amb ell, i no pas tancada en l’estret recinte dels costums i l’individualisme.