LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 4,1-15

«Israel, si vols tornar,
torna cap a mi.
T'ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant
els cultes abominables,
no hauràs d'anar errant
d'un lloc a un altre.
Si, quan jures, ho fas
per la vida del Senyor,
amb veritat,
segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran
i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.

»Això diu el Senyor
a la gent de Judà i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines.
Circumcideu els vostres cors
per al Senyor,
gent de Judà i de Jerusalem;
altrament s'encendrà
el foc del meu enuig,
s'abrandarà i no l'apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.»

«Feu-ho saber per tot Judà
i que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
"Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades,
alceu l'estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!"
Perquè jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre,
una gran ruïna.
Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles
s'ha posat en marxa:
surt dels seus dominis
i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarà ningú.
Per això, vestiu-vos de sac
en senyal de dol,
ploreu i planyeu-vos,
perquè l'enuig ardent del Senyor
no s'aparta de nosaltres.
Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirà;
els sacerdots quedaran atuïts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.»

En sentir això vaig exclamar:
«Ah, Senyor, Déu sobirà!
Has enganyat del tot
aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa
els travessava les entranyes.»

En aquell temps, el Senyor dirà
a aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira
un vent xardorós,
que s'abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra,
no serveix per a netejar-lo.
D'allà m'arriba un vent fortíssim.
Ara també jo sentenciaré contra ells.»

Mireu, puja com els núvols;
els seus carros són com l'huracà,
i els seus cavalls,
més ràpids que les àguiles.
Pobres de nosaltres! Serem devastats!

«Jerusalem, renta't el cor de tot mal,
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentaràs en el teu pit
una absurda confiança?
De Dan arriba el crit d'un missatger;
noves d'infortunis,
de les muntanyes d'Efraïm.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies torna a Jerusalem en un moment difícil, probablement de guerra o d’amenaça de guerra. Què cal fer en temps difícils? La resposta profètica sembla inadequada davant el perill. Jeremies convida el seu poble a tornar al Senyor: «Israel, si vols tornar, torna cap a mi. T’ho dic jo, el Senyor.!». «Tornar» en el llenguatge veterotestamentari significa «convertir», canviar el cor, la manera de pensar, la manera d’actuar, com dirà poc després: «Circumcideu els vostres cors per al Senyor». En perill i en temps de crisi — pensem en els temps difícils que el món sencer està vivint actualment— no es poden buscar respostes només materials o superficials. Cal anar al més profund, mirar a l’interior, al cor, canviar alguna cosa d’un mateix, tal com, d’altra banda, ens demana contínuament la Paraula de Déu. La circumcisió física implicava un tall, un truncament. La circumcisió del cor ens demana tallar tot el que ens allunya del Senyor i del proïsme. Sens dubte la situació no millorarà si ens lamentem o si atribuïm la culpa de les coses que no van bé als altres: «Arrabasseu noves terres i no sembreu més entre espines», exhorta el profeta. Cada un ha de comprometre’s personalment, conrear el terreny del seu cor per treure el que impedeix la presència de Déu, omplir-lo de sentiments i de pensaments de bé. En la vida de cada dia és fàcil i gairebé instintiu «sembrar entre espines», és a dir, escampar el mal. En els temps difícils minva la valentia, arriba més fàcilment la resignació i tothom acaba sent pitjor, més individualistes, menys preocupats pels altres: «Aquell dia el coratge del rei i el dels governants defallirà; els sacerdots quedaran atuïts, i els profetes, esglaiats». La Paraula de Déu ens convida a no cedir a la lògica instintiva de preocupar-se només per nosaltres mateixos, tancant-nos en els nostres interessos, disposats a defensar-nos només a nosaltres mateixos. «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal, si vols que jo, el Senyor, et salvi. Fins quan alimentaràs en el teu pit una absurda confiança?», exhorta el Senyor. Hem de purificar constantment el nostre cor per escoltar la Paraula del Senyor.