LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Festa de Maria del Mont Carmel Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 16 de juliol

Festa de Maria del Mont Carmel


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 6,1-15



«Benjaminites, aneu a refugiar-vos
lluny de Jerusalem!
Toqueu el corn d'alarma a Tecoa,
alceu un estendard a Betaquèrem:
des del nord un desastre és a l'aguait,
ve una gran ruïna.
Destruiré la ciutat de Sió,
la delicada, la bonica.
Uns pastors hi acosten els ramats,
planten les tendes entorn d'ella:
cada un hi porta el seu ramat
a pasturar.
Criden: "Proclamem contra ella
la guerra santa!
Assaltem-la en ple migdia!"
"Ai de nosaltres, que el dia s'acaba
i s'allarguen
les ombres del crepuscle!"
"Som-hi, assaltem-la de nit,
arrasem-ne els merlets!"»

Això diu el Senyor de l'univers:
«Talleu troncs i alceu un terraplè
per assaltar Jerusalem.
Castigaré aquesta ciutat,
on no hi ha més que opressió.
Com una cisterna conserva l'aigua,
ella també conserva la seva maldat;
hi sento clams de violència i rapinya,
no hi veig més que greuges
i maltractes.
Corregeix-te, Jerusalem:
si no ho fas, em desentendré de tu
i et convertiré en un ermot,
en una regió deshabitada.»

Això diu el Senyor de l'univers:
«Esgotimeu bé, com una vinya,
la resta d'Israel.
Com fa el veremador,
repasseu-ne els pàmpols.»

A qui, doncs, he de parlar i conjurar
perquè m'escoltin?
Tenen l'orella incircumcisa,
són incapaços d'escoltar,
escarneixen la paraula del Senyor,
no els agrada gens ni mica.
La teva indignació, Senyor,
m'omple fins a dalt;
no la puc suportar més.
Aboca-la sobre els infants
a les places
i sobre les colles de joves.

«Faran captius el marit i la muller,
i fins els vells carregats d'anys.
Les seves cases passaran a d'altres,
amb els seus camps i les seves dones.
Ben cert, aixecaré la mà
contra els habitants del país.
Ho dic jo, el Senyor.
Perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors.
Aviat troben remei
per a la ferida del meu poble.
Li diuen: "Tot va bé, tot va bé",
quan res no va bé!
El seu comportament és detestable
i han hagut d'avergonyir-se'n,
ells que no s'avergonyeixen de res
i desconeixen el rubor.
Doncs bé, cauran igual que els altres,
ensopegaran a l'hora del càstig.»
Ho diu el Senyor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El profeta torna a parlar perquè el poble es converteixi a Déu i abandoni la seva conducta pecaminosa. I ho fa amb insistència perquè insistent és l’amor del Senyor que el vol salvar de la invasió de l’enemic que ja és a prop de Jerusalem. Déu, que veu amb més claredat que els homes, suplica al profeta perquè no deixi de parlar i trobi qui l’escolti. De l’escolta depèn la conversió dels pecats i la salvació de la ciutat. Per això el Senyor insisteix al profeta perquè tingui la mateixa paciència que aquell que va a buscar a la vinya el que ha quedat després de la verema. No ens hem de resignar davant el mal i la fatiga de comunicar la Paraula de Déu. Els cristians són com aquell pagès a qui es dirigeix el profeta perquè no deixi de recollir el que ha quedat: «Esgotimeu bé, com una vinya, la resta d’Israel. Com fa el veremador, repasseu-ne els pàmpols». Encara no hem fet tot el necessari. Joan Pau II en l’encíclica Redemptoris missio escriu que «després de dos mil•lennis d’història cristiana la missió de l’Església encara està en els seus inicis». Aquell que va a esgotimar no sap què trobarà, però no per això deixa de intentar-ho. El Senyor confia que és possible trobar qui l’escolti. Però cal apropar-se i tastar la Paraula de Déu, calen persones disposades a dur a terme aquesta tasca. És evident que també el profeta s’indigna davant dones i homes que han caigut en mans del mal. La Paraula de Déu ens desvetlla d’una vida trista i resignada, i arriba al cor no com una condemna sinó com una pregària: «¿A qui, doncs, he de parlar i conjurar perquè m’escoltin?». Aquesta súplica de Déu és una invitació a tastar la seva paraula i comunicar-la sense cansament, com el profeta que busca el que ha quedat en la vinya per portar-ho davant el Senyor. Aquesta tasca porta a terme una funció de protecció del món, perquè el mal no prevalgui i no arribi a destruir allò que el Senyor ha construït. No n’hi ha prou amb dir «pau, pau», mentre no hi ha pau. És urgent escoltar la Paraula de Déu perquè tots siguem treballadors de pau.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.