LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 17 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 6,16-30

Això us recomana el Senyor:
«Atureu-vos a mirar per on aneu,
pregunteu, entre els camins fressats,
quin és el bo.
Seguiu-lo i trobareu repòs.
Però ells responen:
"No el seguirem!"
Us he posat sentinelles que criden:
"Escolteu els tocs d'alerta!"
Però ells diuen:
"No els volem escoltar!"
Doncs bé, nacions, escolteu;
població del món,
sàpigues què els espera!
Escolta, oh terra!
Faré caure el desastre
damunt aquest poble:
serà el fruit d'allò que maquinen.
No escolten les meves paraules,
menyspreen els meus advertiments.
Què n'haig de fer jo,
de l'encens de Saba,
del jonc olorós portat de lluny?
No m'agraden els vostres holocaustos,
els vostres sacrificis em desplauen.
Això anuncia el Senyor:
Faré ensopegar aquest poble
i cauran alhora pares i fills,
moriran junts veïns i companys.»

Això us fa saber el Senyor:
«Ve un poble del país del nord,
a la llunyania es desvetlla
una gran nació.
Empunyen l'arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla,
com un sol home,
contra tu, ciutat de Sió.»

Quan sentim aquesta nova,
ens fallen les forces;
estem oprimits d'angoixa i de dolor
com la dona quan infanta.
No sortiu al camp,
no aneu pels camins:
l'enemic té l'espasa a la mà
hi ha terror pertot arreu.

Gent del meu poble,
vestiu-vos de sac en senyal de dol,
rebolqueu-vos a la cendra,
ploreu com per un fill únic;
que sigui ben amarga
la vostra complanta,
perquè el devastador
ens caurà de sobte al damunt.

«T'he fet torre inexpugnable
enmig del poble,
perquè examinis la seva conducta.
Tots són rebels entre els rebels,
marxants de calúmnies,
bronze i ferro en lloc de plata;
tots plegats, moneda falsa.
Bufa la manxa,
el foc consumeix el plom;
però, ni que ho vulguis refinar del tot,
no elimines les escòries.
En diran plata de rebuig,
perquè el Senyor els ha rebutjat.»

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El profeta Jeremies descriu una Jerusalem ferida per la guerra. Hi veiem la Jerusalem d’avui, on la convivència s’ha fet difícil, i també les nombroses ciutats d’aquest món nostre destruïdes per guerres i conflictes. Sovint es tracta de guerres desconegudes, però no per això menys cruels. És fàcil que sobretot en el món ric es continuï vivint lluny d’aquests drames. Molts diuen: «tot va bé, tot va bé». «Quan res no va bé!», apunta amb amargor el profeta. Els que viuen en el benestar no volen que la seva tranquil•litat es vegi alterada per drames que passen lluny seu. La Paraula de Déu, però, posa en dubte aquesta avara tranquil•litat i subratlla la seva avarícia. Els creients són convidats a no deixar-se encegar per l’egocentrisme. Més aviat han d’obrir els ulls davant el que passa en el món, s’han de deixar tocar el cor i parar-se a pensar, tal com exhorta el profeta: «Atureu-vos a mirar per on aneu, pregunteu, entre els camins fressats, quin és el bo. Seguiu-lo i trobareu repòs». Cal aturar-se, deixar de córrer per no pensar i, per tant, no entendre. La vida de cada dia està dominada per la pressa i la nostra societat no ens ajuda a trobar espais de reflexió. Tenim gairebé por d’aturar-nos. Actuem així per costum i per instint. Creiem que som lliures i responsables, però en realitat som conformistes i seguim modes i pensaments banals. Però el Senyor ens ha donat sentinelles perquè vetllin per nosaltres. Són els profetes, aquells que encara avui ens parlen de Déu, ens expliquen la seva paraula per ajudar-nos a pensar. I també nosaltres hem de ser com sentinelles per al món, per anunciar a tothom la paraula del Senyor i indicar el camí del bé i de la pau. Tots som cridats a acollir la Paraula de Déu en el nostre cor. La Paraula ens obre els ulls per veure les ferides dels homes i ens dóna la compassió necessària per inclinar-nos davant seu. Al final del capítol, el Senyor diu a Jeremies: «T’he fet torre inexpugnable enmig del poble, perquè examinis la seva conducta». És una missió important davant la qual no hem tirar-nos enrere. Demanem al Senyor que ens ajudi a ser sentinelles savis per avisar del mal i ajudar a fer el bé

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.