LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòria de Nunzia, discapacitada mental, morta a Nàpols, i de tots els discapacitats mentals que s'han adormit en el Senyor. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 30 de juliol

Memòria de Nunzia, discapacitada mental, morta a Nàpols, i de tots els discapacitats mentals que s’han adormit en el Senyor.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 11,1-23



Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies. Li digué:
--Escolteu les prescripcions de l'aliança que us vaig proposar. Anuncia-les a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem. Digues-los: "Això proclama el Senyor, Déu d'Israel: Maleït aquell qui no faci cas de les prescripcions d'aquesta aliança que vaig donar als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, d'aquella fornal de ferro: ‘Si escolteu la meva veu —deia— i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu; així es complirà el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara."
Jo vaig respondre:
--Amén, Senyor.
Llavors el Senyor em va dir:
--Proclama-ho a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem. Digues-los: "Escolteu les prescripcions d'aquella aliança i poseu-les en pràctica. Perquè el dia que vaig fer sortir els vostres pares del país d'Egipte, els vaig conjurar que escoltessin la meva veu, i els ho he repetit cada dia fins avui. Però ells no m'han escoltat ni m'han obeït: s'han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per això he fet caure damunt d'ells les amenaces d'aquella aliança que jo havia manat d'observar, però ells no l'han observada."
El Senyor em digué encara:
--La gent de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat un complot. Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d'Israel i el de Judà han trencat l'aliança que jo havia fet amb els seus pares.
»Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d'ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, però no els escoltaré. Ni que les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem anessin a demanar ajut als déus que ells honoren cremant-los ofrenes, aquests déus no els podran salvar a l'hora del desastre.
»Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
»I tu, Jeremies, no intercedeixis més a favor d'aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè jo no escoltaré quan m'invocaran a l'hora del desastre.

«Què hi ve a fer, l'estimada,
al meu temple,
si tanta gent comet maldats?
Ja es poden endur
les carns immolades!
No t'alegraràs pas
quan t'assaltin els desastres!
El Senyor t'anomenava
olivera verda de fruits bonics,
però ara, amb gran estrèpit,
ha calat foc al teu fullatge
i s'han esqueixat les teves branques.
»El Senyor de l'univers, que t'havia plantat, ha decretat la teva desgràcia, pel mal que han comès el poble d'Israel i el de Judà: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»

El Senyor m'ha advertit
i jo ho he comprès.
Tu, Senyor, m'has fet veure
les seves maquinacions.
Jo era un anyell mansoi,
que porten a matar;
no sabia que tramaven plans
contra mi i deien:
«Destruïm l'arbre amb el seu fruit,
arrenquem-lo de la terra dels vivents
i que s'oblidin
fins i tot del seu nom!»

Senyor de l'univers,
que judiques amb rectitud
i penetres l'interior dels homes:
fes que pugui veure
com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu la meva causa.
Per això el Senyor de l'univers parla a la gent d'Anatot, que es proposen de matar-me i em diuen: «No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans.» Això diu el Senyor de l'univers: «Jo els en demanaré comptes: els homes joves moriran a la guerra, i els seus fills i filles moriran de fam. No se'n salvarà ni un, perquè, a l'hora de passar comptes, faré caure la desgràcia sobre la gent d'Anatot.»

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La història d’Israel amb Déu és una història d’aliança iniciada per Déu. Ell va ser, efectivament, qui es va acostar a Israel i va guiar la seva història. L’aliança es manifesta en la fidelitat recíproca entre Déu i el seu poble. És un pacte d’amistat, d’amor, a través del qual es demana a Israel que respongui al Senyor que parla, que interroga, que indica el camí. La fidelitat en l’escolta de la paraula del Senyor és per Israel garantia de fidelitat. En el llibre de l’Èxode es llegeix: «Si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa» (19, 5-6). La invitació a escoltar el Senyor es repeteix amb freqüència en les pàgines de les Escriptures, com en aquesta: «El dia que vaig fer sortir els vostres pares del país d’Egipte, els vaig conjurar que escoltessin la meva veu, i els ho he repetit cada dia fins avui». Jeremies reinterpreta tota la història del seu poble com la història de la sol•licitud de Déu que ha parlat continuadament a totes les generacions fins al seu temps. La Carta als Hebreus afegeix que en els últims temps —és a dir, avui— el Senyor ens parla per mitjà de Jesús, Paraula de Déu feta carn. La salvació consisteix a seguir el Senyor que no deixa de parlar-nos. Aquells que no escolten i «s’han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers» perden el camí de la salvació. El profeta afirma que no escoltar posa en discussió la mateixa missió que Déu li ha confiat i diu: «Jo era un anyell mansoi, que porten a matar; no sabia que tramaven plans contra mi». També Jesús és presentat en els evangelis com l’anyell de Déu, mansuet i humil, a qui porten a la mort. A través de la sang d’aquell anyell, a través de la seva mort, Déu estableix una nova aliança amb els homes, com diuen les paraules que el sacerdot pronuncia durant la consagració del vi: «Aquest és el calze de la meva sang, sang de la aliança nova i eterna». A través la mort i resurrecció de Jesús es reconstrueix el pacte d’amor entre Déu i la humanitat i tots podem tornar de nou a l’amistat de Déu.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.