LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 31 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 12,1-6


Sé que ets just, Senyor:
jo no puc discutir amb tu.
Però et vull exposar les meves raons.
Per què prosperen els malvats?
Tots els traïdors viuen tranquils!
Els has plantat i arrelen,
creixen i donen fruit.
Tu ets a prop dels seus llavis
però lluny del seu cor.
Senyor, tu em coneixes i em veus,
has comprovat
que el meu cor és amb tu.
Reserva els malvats,
com anyells, per a l'escorxador,
separa'ls per al dia de la matança!
Fins quan la terra ha de portar dol
i s'ha de marcir
tota l'herba del camp?
Bèsties i ocells n'han desaparegut
per la maldat dels qui hi habiten.
Ells diuen:
«Aquest no veu cap on anem!»

«Si ja et canses de córrer
amb els soldats d'infanteria,
com podràs competir
amb la cavalleria?
Si només et sents segur
en un país tranquil,
què faries
en el bosc frondós del Jordà?
És cert, fins i tot els teus germans
i la teva pròpia família t'han traït
i convoquen gent a la teva esquena.
No te'n fiïs,
encara que et parlin amablement.»

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Moltes vegades en la Bíblia trobem la pregunta sobre el perquè del benestar dels qui fan el mal, mentre la situació dels qui fan el bé sovint és ben dramàtica. El llibre de Job planteja la gran pregunta del sofriment del just, que sembla convertir-se en un acte d’acusació a Déu. I en el llibre de la Saviesa els impius diuen: «Som-hi, doncs! Aprofitem-nos dels béns que tenim» (2,6), mentre que els justos semblen patir inútilment. La pregunta sobre la causa de la presència del mal en el món, tot i tenir trets de protesta, és en realitat i sobretot, un crit d’ajuda i una súplica perquè el Senyor intervingui i no permeti que el mal prevalgui sobre el bé. Déu no menysprea i no refusa les peticions de l’home de fe, encara que expressin incertesa o dubte, o fins i tot semblin una acusació com les paraules de Job. En un món sovint injust i violent, on els pobres i els febles són aixafats pel benestar dels rics, els creients apel•len a la justícia misericordiosa de Déu. Ell coneix el cor dels homes i dels pobres que es dirigeixen a ell, i atendrà les seves súpliques. De fet, «l’home no dura en els honors, s’assembla al bestiar, de qui no es parla més» (Sl 49,13). Certament l’home en la prosperitat no dura, la seva vida s’asseca i el seu esperit s’empobreix. En la prosperitat sovint perdem la veritable dimensió dels altres, oblidem la pobresa i la injustícia del món. També nosaltres ens unim a les primeres paraules del profeta: «Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats?» No tinguem por de plantejar a Déu una pregunta sobre la justícia, perquè això ens fa conscients del mal que hi ha al món i ens ajuda a sortir de la indiferència, que com a cristians no ens podem permetre. En la pregària trobem la justa consciència de la injustícia i també l’inici d’una resposta, la d’un Déu que escolta i no s’oblida de la injustícia, de la mateixa manera que no es va oblidar del seu poble a Egipte.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.