LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 7 de agost


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 14,17-22

»Tu entona davant d'ells aquesta complanta:
»"Que es fonguin en llàgrimes
els meus ulls
sense parar, de nit i de dia:
un gran desastre desfà el meu poble,
un cop dolorosíssim.
Si surto al camp
veig les víctimes de l'espasa;
si entro a la ciutat
veig els qui moren de fam.
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre què passa.
¿És que rebutges Judà?
¿És que sents repugnància per Sió?
Per què ens fereixes tan greument
que no tenim cura?
Esperàvem la pau, però res no va bé;
esperàvem el remei,
i tot són alarmes."

Senyor, reconeixem
les nostres maldats
i les culpes dels nostres pares:
tots hem pecat contra tu.
Per amor del teu nom,
no ens menyspreïs,
no deshonris el tron de la teva glòria!
Recorda't de l'aliança amb nosaltres,
no l'anul·lis!
Per ventura els ídols estúpids
dels pagans
poden fer caure la pluja?
¿És el cel qui dóna els ruixats?
¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu?
Nosaltres esperem en tu,
perquè tot això ets tu qui ho fa.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El profeta, davant el mal, no busca justificacions o culpables, no fuig tot i que reconeix la iniquitat del poble d’Israel. La resposta de Jeremies, igual que la dels salms i la de moltes altres pàgines de la Bíblia, és la pregària. En ella comprenem d’una manera nova el mal, el dolor i les calamitats. La primera resposta de l’home de fe és la pregària. Encara que és conscient de la seva debilitat, el creient no es resigna, no perd l’esperança, i es dirigeix a Déu posant en Ell la seva confiança. Jeremies descriu una situació desesperada, no només per la gran sequera que està destruint el país, sinó també per les conseqüències que se’n deriven: fam, mort i desorientació. Sembla ressonar el llenguatge de les lamentacions davant la destrucció de Jerusalem, o dels nombrosos salms que descriuen situacions dramàtiques, de malaltia, de destrucció, de pobresa o de persecució. Les paraules del profeta ens descriuen moltes situacions de dolor, ens ajuden a ser conscients de les moltes llàgrimes que cauen dels ulls d’homes i dones que pateixen. Déu mateix plora per la calamitat que afecta el seu poble: «Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls sense parar, de nit i de dia: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim». No hem de continuar plorant per nosaltres mateixos. Hi ha llàgrimes de dolor per molta gent al món. Déu plora amb ells i ens ensenya a unir-nos al seu plor, a no restar indiferents. Molts esperaven la pau, «però res no va bé; esperàvem el remei, i tot són alarmes». Però enmig del sofriment i del dolor, o quan el mal sembla engolir la vida del just (Sl 22), la pregària obre el camí per a la intervenció de Déu. La pregària es converteix també en pregunta insistent al Senyor: «¿És que rebutges Judà? ¿És que sents repugnància per Sió?» En realitat no és el Senyor qui ens ha oblidat. Som nosaltres, com va fer el poble d’Israel, els que hem oblidat el Senyor i hem viscut tancats en nosaltres mateixos, oblidant la seva presència i oblidant que ell carrega amb el dolor i les ferides del món.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.