LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Memòria de sant Maximilià Kolbe, sacerdot màrtir de l'amor, que acceptà morir a Auschwitz per salvar la vida d'un altre home. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 14 de agost

Memòria de sant Maximilià Kolbe, sacerdot màrtir de l’amor, que acceptà morir a Auschwitz per salvar la vida d’un altre home.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 17,9-27

No hi ha res més enganyós
que el cor: no té remei.
Qui és capaç de conèixer-lo?
Jo, el Senyor, penetro els cors
i examino l'interior dels homes,
per pagar a cada un
segons la seva conducta,
segons el fruit de les seves obres.
Perdiu que cova ous que no ha post,
és qui fa fortuna injustament:
ha d'abandonar-la en la flor de la vida,
i acaba els seus dies sense solta.»

Senyor, el lloc sagrat
del nostre santuari
és des del principi
el teu tron excels i gloriós.
Esperança d'Israel,
quedaran confosos
tots els qui t'abandonen!
Els qui s'aparten de tu, Senyor,
seran inscrits en el país dels morts,
perquè han abandonat el Senyor,
la font d'aigua viva.

Senyor, guareix-me i seré guarit,
salva'm i seré salvat:
a tu s'adreça la meva lloança.
Ells em van dient: «Què se n'ha fet,
de la paraula del Senyor?
Que es compleixi!»
Però jo no m'he negat
a seguir-te davant el ramat,
ni tampoc desitjava
que arribés el dia irremeiable.
Prou saps que venia de tu
allò que sortia dels meus llavis!
No siguis per a mi causa d'esglai,
tu, refugi meu en dies de desastre.
Que quedin avergonyits
els qui em persegueixen, i no jo!
Que s'esglaïn ells, i no jo!
Aboca damunt d'ells
el dia del desastre,
desfés-los amb una doble desfeta!

Això em digué el Senyor:
--Vés, posa't a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem. Digues-los: "Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes. Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem. No tragineu càrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repòs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares.
»Però ells no ho han escoltat ni n'han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s'han volgut esmenar.
»Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu càrregues per les portes d'aquesta ciutat en dia de repòs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball, els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre. Llavors, de les poblacions de Judà, dels voltants de Jerusalem i del territori de Benjamí, de la Xefelà, de la Muntanya i del Nègueb, vindran a portar holocaustos i sacrificis, ofrenes, encens i víctimes d'acció de gràcies al temple del Senyor. Però si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repòs entreu càrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirà les defenses de Jerusalem, i el foc no s'apagarà."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Què som davant de Déu, més enllà de l’orgull que de vegades ens porta a exalçar-nos? Què són els nostres sentiments i els nostres pensaments? Sí, el nostre cor no és de fiar «no té remei. Qui és capaç de conèixer-lo?» No podem fer altra cosa que donar la raó al profeta que ens posa davant la fragilitat dels nostres pensaments i dels nostres sentiments, que sovint dominen la nostra vida i les nostres decisions. De vegades n’hi ha prou amb un inconvenient, una dificultat, un moment difícil perquè canviem d’estat d’ànim i d’actitud. El Senyor, per mitjà de la seva paraula, ens ajuda a desxifrar-nos a nosaltres mateixos, a comprendre’ns profundament i també a comprendre els altres. Hi ha un humanisme que és fruit de freqüentar les pàgines de la Bíblia que ens fa a tots millors, perquè ens ajuda a comprendre profundament la vida i la història. Llavors, cada un de nosaltres, potser amb una mica menys d’orgull, conscient de la fragilitat de la seva vida, es dirigeix amb el profeta al Senyor: «Senyor, guareix-me i seré guarit, salva’m i seré salvat: a tu s’adreça la meva lloança». En la feblesa no ens cal amagar-nos o avergonyir-nos, però podem trobar força en el Senyor, segurs que ens ajudarà. «Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor», dirà l’apòstol Pau reprenent Jeremies 9,22-23, conscient de la força que ve del Senyor. Sí, de vegades ens pot assaltar el dubte davant les dificultats i davant el món que ens envolta, quan ens semblarà sentir la mateixa pregunta que va sentir el profeta: «Què se n’ha fet, de la paraula del Senyor? Que es compleixi!». No hem de tenir por, perquè el Senyor no abandona els seus servents, aquells que confien en ell. Per això el Senyor continua parlant al profeta, perquè ajudi al seu poble a escoltar, posant-se a la porta de la ciutat i demanant a la gent que observi el dissabte, dia consagrat al Senyor. «Però ells —es lamenta el profeta— no ho han escoltat ni n’han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s’han volgut esmenar». Tots necessitem escoltar. Però moltes vegades ens obstinem a seguir i escoltar-nos només a nosaltres mateixos. Posem la nostra confiança en el Senyor, perquè la seva paraula transformi el nostre cor i la nostra vida

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.