LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dijous 22 de agost


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 1,39-47

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El calendari litúrgic fa avui memòria de Santa Maria Verge i Reina. Podríem dir que d’una certa manera aquesta festa completa la festa de Maria Assumpta, celebrada el dia quinze d’aquest mes d’agost. No obstant, és el mateix misteri que envolta la Mare de Jesús. El Concili Vaticà II escriu: «La Verge immaculada..., acabat el curs de la seva vida terrenal, fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i fou exaltada pel Senyor com a Reina de l’univers, perquè fos plenament conformada al seu Fill, Senyor dels qui dominen, Vencedor del pecat i de la mort». És un misteri molt gran perquè, a més de revelar-nos el futur vers al qual tots caminem, ens dóna una mare que continua estant davant nostre com signe de la misericòrdia sense límits de Déu. L’evangeli de la visita a Elisabet ens mostra la rapidesa amb la qual Maria ha respost al Senyor practicant aquella misericòrdia que ella havia rebut la primera. Escriu Lluc que Maria, després de saber per l’àngel que Elisabet esperava un fill, de seguida va anar a visitar-la. «De pressa», diu l’evangelista. L’Evangeli sempre porta pressa, empeny a sortir dels propis costums, preocupacions i pensaments. Quants pensaments deuria tenir Maria en aquells moments, després que la Paraula de Déu li havia capgirat completament la vida! L’Evangeli fa que ens aixequem de nosaltres mateixos i ens urgeix a estar al costat de qui pateix i passa necessitat, com l’anciana Elisabet que estava afrontant un embaràs difícil. Ella, així que veu la jove Maria arribar a casa seva, s’alegra profundament dins les seves entranyes. És la joia dels dèbils i dels pobres en sentir-se visitats pels «servents» i les «serventes» del Senyor, per aquells que han cregut en el compliment de les paraules del Senyor. La Paraula de Déu crea una aliança nova en el món, una aliança inusitada, la que hi ha entre els deixebles de l’Evangeli i els pobres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.