LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Record de sant Agustí (354-430) bisbe d'Hipona (avui a Algèria) i doctor de l'Església. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 28 de agost

Record de sant Agustí (354-430) bisbe d’Hipona (avui a Algèria) i doctor de l’Església.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 23,9-16

Als profetes.

El cor se'm trenca dins el pit,
tots els meus ossos s'estremeixen.
Estic com embriagat,
com un home ple de vi,
per causa del Senyor
i de les seves santes paraules.
El país és ple d'adúlters
i, amb tantes malediccions,
està de dol:
s'han assecat
les pastures de l'estepa.
Ells només corren per fer el mal,
només són valents
per a defensar causes injustes.

«Els profetes i els sacerdots
són uns profanadors,
fins en el meu temple
hi trobo dolenteria.
Ho dic jo, el Senyor.
Per això es tornarà relliscós
el seu camí
i, perseguits en la fosca, cauran:
jo els enviaré desastres
l'any que passaré comptes amb ells.
Ho dic jo, el Senyor.»

«En els profetes de Samaria
hi trobava nicieses:
profetitzaven en nom de Baal
i esgarriaven Israel, el meu poble.
Però en els profetes de Jerusalem
hi trobo coses que esgarrifen:
cometen adulteri
i viuen en la mentida,
i encoratgen els malvats
perquè ningú no es converteixi
de la seva dolenteria.
Per a mi tots plegats
són com els de Sodoma,
igual que els habitants de Gomorra.
Això diu el Senyor de l'univers
contra els profetes:
Els faré mastegar absenta
i els faré beure aigua emmetzinada,
perquè la indignitat
dels profetes de Jerusalem
ha profanat tot el país.»

«Això diu el Senyor de l'univers:
No escolteu els profetes
que us prediquen sense fonament,
que propaguen visions imaginàries
sense que el Senyor els hagi parlat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El profeta, trasbalsat per la santedat de Déu, no pot fer-se amic del mal, no el pot tolerar, no pot bescanviar amb el mal els tresors més preuats de la vida, és a dir, la justícia, l’honestedat i la pietat. L’home de Déu sent profundament el crit dels pobres, dels ferits per la mentida, de tots els qui queden a un costat. El seu cor no suporta un poble que es deixa enlluernar pel mal, començant per aquells que haurien de conèixer i fer seus els sentiments del Senyor i custodiar la seva aliança. Però els falsos profetes i els sacerdots han trepitjat la casa del Senyor fins a fer-ne un niu de maldat. Si la profecia s’allunya de l’amor pel Senyor i pels altres i es doblega a l’orgull i a la vanaglòria, perd la seva força i la seva vitalitat en una freda institucionalització. I si la profecia és feble tot és possible: la complicitat amb els lladres i els malfactors, l’embriaguesa de les passions o la lloança de la mentida. Escriu Jeremies: «en els profetes de Jerusalem hi trobo coses que esgarrifen: cometen adulteri i viuen en la mentida, i encoratgen els malvats perquè ningú no es converteixi de la seva dolenteria». La llum remet i les tenebres es fan més denses. El desequilibri s’amplia i envaeix la terra. El món té una gran necessitat de profecia! Calen homes i dones que sàpiguen comunicar l’Evangeli de l’amor amb un afecte sense límits. És urgent que creixin els amics dels més necessitats i que la terra deixi el dol i es revesteixi d’alegria i de festa. El profeta que parla unit al seu Senyor parla amb les paraules que rep des de les altures, no erra el seu camí, no mercadeja amb el mal, no es vanta ni presumeix. La profecia neix de la fe en el Senyor, un i únic, que envia la seva Paraula perquè tots es converteixin a ell i abandonin l’esclavitud dels ídols. Jeremies exhorta a no seguir els falsos profetes: «No escolteu els profetes que us prediquen sense fonament, que propaguen visions imaginàries sense que el Senyor els hagi parlat». Efectivament, de vegades només atenem allò que suscita en nosaltres vanaglòria, perquè pensem que és en el nostre benefici. En realitat però, és per al nostre benefici la paraula que suscita en nosaltres un canvi, un punt d’inflexió en la nostra vida. És la Paraula que ens salva de les tenebres —i això comporta també renúncies— i ens torna a posar en el camí vers al Senyor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.