LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòria de San Gregori el Gran (540-604), papa i doctor de l'Església. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 3 de setembre

Memòria de San Gregori el Gran (540-604), papa i doctor de l’Església.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 25,15-38

Això em digué el Senyor, Déu d'Israel:
--Agafa aquesta copa de vi, la copa de la indignació que tinc a la mà, i fes-ne beure a totes les nacions a les quals jo t'enviaré: que beguin, tentinegin i delirin davant l'espasa que llançaré enmig d'elles.
Vaig prendre la copa de mans del Senyor i en vaig donar a beure a la gent de totes les nacions a les quals el Senyor m'havia enviat: a Jerusalem i a les ciutats de Judà, amb els seus reis i els seus prohoms. Així en vaig fer una ruïna, un objecte d'estupor, riota i maledicció, tal com són avui. També en vaig donar a beure al faraó, rei d'Egipte, als seus cortesans, als seus oficials i a tot el seu poble; igualment, a tots els mercenaris d'occident, a tots els reis de la terra d'Us i a tots els reis del país dels filisteus: Ascaló, Gaza, Ecron i allò que resta d'Asdod; a Edom, Moab i els ammonites; als reis de Tir, de Sidó i de les costes de més enllà del mar; a Dedan i Temà, a Buz i a tots aquells qui s'afaiten els polsos; als reis d'Aràbia i als mercenaris d'occident que habiten al desert; als reis de Zimrí i d'Elam i a tots els reis de Mèdia; a tots els reis del nord, als de prop i als de lluny, uns després dels altres, a tots els reis del món que trepitgen aquesta terra. L'últim a beure serà el rei de Xeixac, que és Babilònia.
El Senyor continuà:
--Digues-los: "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Beveu, embriagueu-vos, vomiteu, caieu per terra i no us n'aixequeu, davant l'espasa que jo llançaré enmig vostre." I si no volguessin prendre la copa que tu els donaràs, digues-los: "Això us diu el Senyor de l'univers: En beureu, tant sí com no! He començat enviant el desastre a la ciutat que porta el meu nom. ¿I voleu que us tingui per innocents ara a vosaltres? No us hi tindré pas! Convoco l'espasa contra tots els habitants de la terra. Ho dic jo, el Senyor de l'univers."

»Tu comunica'ls aquesta profecia. Digues-los:
»"El Senyor des del cel rugeix,
clama des del lloc sant on resideix,
rugeix amb totes les forces
contra la seva pleta,
crida, com qui trepitja raïm,
contra tots els habitants de la terra.
El ressò arriba fins als límits del món:
el Senyor pledeja contra les nacions,
crida tothom a judici,
abandona els malvats a l'espasa.
Ho dic jo mateix,
el Senyor de l'univers.
Això diu el Senyor de l'univers:
Un desastre passa de poble en poble,
s'alça una gran tempesta
des de l'extrem de la terra.
Aquell dia hi haurà
víctimes del Senyor pertot arreu,
d'un cap a l'altre de la terra.
No seran plorats ni recollits
ni enterrats;
seran com fems
escampats pel mig dels camps.
Pastors, crideu i lamenteu-vos!
Majorals dels ramats, rebolqueu-vos!
Us arriba el dia de la matança,
el dia de la vostra dispersió,
i caureu com vasos preciosos.
Els pastors no troben refugi,
no es poden escapar
els majorals dels ramats.
Escolteu els crits dels pastors,
els planys dels majorals dels ramats:
el Senyor ha devastat les pastures;
s'ha estès el silenci
per les millors pletes
davant l'enuig ardent del Senyor.
És com el lleó que deixa el cau,
perquè la terra s'ha tornat un desert,
davant l'embat
de l'espasa devastadora,
davant l'enuig ardent del Senyor."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Senyor demana al profeta que agafi amb les seves mans una copa plena «del vi de la indignació» perquè la faci «beure a totes les nacions a les quals jo t’enviaré: que beguin, tentinegin i delirin davant l’espasa que llançaré enmig d’elles». Amb aquesta imatge el Senyor vol indicar l’embriaguesa que s’apodera de l’home individualment i com a societat quan segueix únicament el seu orgull. En realitat, davant el Senyor ningú pot sentir-se tan fort com per ser imbatible, ningú pot creure que les seves forces li permeten ser autosuficient i no necessitar de cap ajuda. El poder que prové de les armes o les facilitats que dóna els diners o el sentiment d’autosuficiència personal, en realitat no salven, són només aparença. L’ambició desemboca en la humiliació i l’arrogància, en la por i la perdició. El salmista adverteix amb la imatge del cavall, considerat signe de força i de poder: «la seva envestida no salva ningú» (33,17). El pecat, tant el personal com el dels pobles, començant pel poble de Judà, és precisament la hybris, l’embriaguesa d’un mateix, l’orgull de l’autosuficiència que porta a posar-se al lloc de Déu. Per aquest pecat Nabucodonosor va acabar menjant herba, com un animal del bosc (veure Dn 4,30). L’oracle de Jeremies és una profecia per a tot aquell que pensa només en si mateix, en el seu propi jo. Hem d’estar atents a no provocar, amb la nostra embriaguesa, la ira de Déu. La ira divina s’abat sobre aquells que es pensen estar en el lloc de Déu, aquells que pretenen utilitzar la violència contra els altres, sobretot si són pobres. Els qui actuen així creuen haver-se convertit en senyors del bé i del mal, i es pensen que ningú pot oposar-se als seus interessos. La confiança en ells mateixos és la seva ruïna, com diu el salmista: «Uns es fien dels carros, altres dels cavalls; nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu» (20,8). Aquesta és l’alternativa que Jeremies proposa al poble: posar la seva confiança en el Senyor, obeir el seu manament, acostar-se a Ell en l’afecte i en l’atenció a la seva Paraula, invocar aquell nom que està per sobre de qualsevol altre nom. Així l’espasa quedarà derrotada i la violència no imposarà mai més la seva llei de mort.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.