LA PREGÀRIA CADA DIA

Memòria de la beata Mare Teresa de Calcuta.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 27,1-22

A la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà, el Senyor va comunicar a Jeremies aquesta paraula:
--Això diu el Senyor: Prepara't uns lligams i uns jous. Posa-te'ls al coll i després fes-los arribar als reis d'Edom, de Moab, dels ammonites, de Tir i de Sidó, per mitjà dels ambaixadors vinguts a Jerusalem per entrevistar-se amb Sedecies, rei de Judà. Digues-los que enviïn aquest missatge als seus sobirans: "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Digueu als vostres sobirans: Amb gran força i amb braç poderós, jo he fet la terra, i els homes i animals que hi ha damunt d'ella. Ho he donat tot a qui m'ha semblat bé. Ara, doncs, jo poso tots aquests països en mans del meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia, i li dono com a súbdits fins i tot els animals feréstecs. Totes les nacions se li sotmetran, tant a ell com al seu fill i al fill del seu fill, fins que també a aquell país li arribi l'hora que el facin esclau nacions nombroses i grans reis. Però, mentrestant, a la nació o reialme que no se sotmeti a Nabucodonosor, rei de Babilònia, i no posi el coll sota el seu jou, jo la perseguiré amb l'espasa, la fam i la pesta, fins que quedi del tot sotmesa al rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor.
»No escolteu, doncs, els vostres profetes, endevins, intèrprets de somnis, intèrprets de presagis o bruixots, que us diuen: ‘No quedareu sotmesos al rei de Babilònia.’ Us anuncien mentides que us allunyaran de la vostra terra, perquè jo us en trauré i morireu. Però la nació que posi el coll sota el jou del rei de Babilònia i se li sotmeti, la deixaré a la seva terra, i podrà viure-hi i treballar. Ho dic jo, el Senyor."
»A Sedecies, rei de Judà, li dic això mateix: "Poseu el coll sota el jou del rei de Babilònia, sotmeteu-vos a ell i al seu poble, i salvareu la vida. ¿Voldríeu morir, tu i el teu poble, per l'espasa, la fam i la pesta, tal com el Senyor ha decretat per a tota nació que no se sotmeti al rei de Babilònia? Doncs no heu de fer cas dels profetes que us diuen: ‘No quedareu sotmesos al rei de Babilònia!’ Us anuncien mentides! Jo no els he enviat, no és veritat que parlin en nom meu; ells tan sols aconseguiran que jo us bandegi i us faci morir, tant a vosaltres com als profetes que us anuncien tot això. Ho dic jo, el Senyor."
»Als sacerdots i a tot aquest poble, els dic: "Això diu el Senyor: No escolteu els vostres profetes quan us anuncien: ‘Ara ben aviat tornaran de Babilònia els objectes preciosos del temple del Senyor.’ No és veritat això que us anuncien! No en feu cas. Sotmeteu-vos al rei de Babilònia i salvareu la vida! ¿Voldríeu que aquesta ciutat es convertís en una ruïna? Si són profetes, si el Senyor els ha comunicat la seva paraula, que intercedeixin prop del Senyor de l'univers perquè els objectes que encara resten a Jerusalem, en el temple del Senyor i en el palau reial de Judà, no vagin a parar a Babilònia. Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, a propòsit de les columnes, el ‘Mar’ de bronze, les peanyes i tots els altres objectes que han quedat en aquesta ciutat i que Nabucodonosor, rei de Babilònia, no es va endur quan va deportar de Jerusalem a Babilònia Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, amb tots els nobles de Judà i de Jerusalem. Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Els objectes que han quedat a Jerusalem, en el temple del Senyor i en el palau reial de Judà, seran duts a Babilònia i allà restaran fins al dia que demanaré comptes als babilonis. Aquell dia els prendré per tornar-los en aquest lloc. Ho dic jo, el Senyor."

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La pàgina del profeta s’obre amb una singular acció simbòlica que Déu demana al profeta de dur a terme: «Prepara’t uns lligams i uns jous. Posa-te’ls al coll». El jou és el senyal de la submissió que els pobles de la regió eren obligats a observar davant el rei Nabucodonosor. El Senyor demana als ambaixadors presents a Jerusalem que vagin al rei per transmetre-li, després d’haver vist el jou al coll del profeta, aquestes paraules: «Amb gran força i amb braç poderós, jo he fet la terra, i els homes i animals que hi ha damunt d’ella. Ho he donat tot a qui m’ha semblat bé. Ara, doncs, jo poso tots aquests països en mans del meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia, i li dono com a súbdits fins i tot els animals feréstecs». Nabucodonosor haurà de saber que tot és en mans de Déu i que també el seu regne sucumbirà davant d’altres. Dir això no és més que afirmar que la història és en mans de Déu encara que els homes no sàpiguen comprendre-la. El profeta Isaïes adverteix que els camins del Senyor no són els nostres camins i els seus pensaments no són els nostres (veure Is 55,8). En aquell temps tothom, tant a Jerusalem com a les capitals dels regnes propers a Judà, pensaven que podien derrotar el gran Nabucodonosor. Només Jeremies profetitza el contrari: tots «quedaran sotmesos al rei de Babilònia» (v. 9). El gest simbòlic del jou és molt clar: amb els esquellers i el jou al coll mostra com evolucionarà la història, quin serà el futur desitjat pel Senyor. Escoltant el Senyor, el profeta comprèn profundament l’evolució dels esdeveniments. No es tractava d’una previsió fonamentada en raons geoestratègiques, sinó d’una mirada espiritual, és a dir, segons Déu. Ell és qui va fer «la terra, l’home i els animals» (v. 5). I és ell qui permet que el rei dels caldeus domini les regions que s’estenen des del Mediterrani fins a l’Eufrates. Però l’hora dels caldeus passarà i seran els perses, amb Ciro al davant, els qui ocupin el seu lloc com a gran potència regional. La història pertany a Déu, que es manté ferm al llarg de la història. En realitat, tots els regnes de la Terra són «com l’herba que s’asseca» i desapareix: només «la paraula del nostre Déu dura per sempre» (Is 40,8). I la primera carta de Pere continua: «I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat» (1,25). És inútil preguntar-se si el parament del Temple romandrà a Jerusalem o si el portaran a Babilònia. La veritable preocupació dels qui porten la seva fe en el cor és la comunicació de l’Evangeli de vida i de pau, sabent que el Senyor sosté el món amb el seu amor i que tot queda a les seves mans providents i misericordioses.