LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia

Pregària pels pobres

Record del pare Aleksandr Men, prevere ortodox de Moscou, assassinat bàrbarament l'any 1990. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 9 de setembre

Record del pare Aleksandr Men, prevere ortodox de Moscou, assassinat bàrbarament l’any 1990.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 30,1-11



Paraula que Jeremies rebé del Senyor:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre les paraules que t'he comunicat, perquè vénen dies en què renovaré la vida del meu poble d'Israel i de Judà, diu el Senyor, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor.
Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat sobre Israel i sobre Judà. Això diu el Senyor:
«Hem sentit un crit d'esglai,
de terror i no de pau.
Pregunteu pertot arreu
si ara els homes donen a llum:
és que veig tots els homes
amb les mans als ronyons
com si fossin parteres,
pàl·lids i amb la cara descomposta.
Oh, que n'és, de llarg, aquell dia!
No n'hi ha cap d'igual.
És temps d'infortuni
per al poble de Jacob.
Però en serà salvat!
Aquell dia, ho dic jo,
el Senyor de l'univers,
trossejaré el jou
que t'han posat al coll,
trencaré els teus lligams.
Els estrangers no tornaran
a esclavitzar els de Jacob.
Serviran el Senyor, el seu Déu,
i David, el rei que els donaré.
Servent meu, Jacob, no temis.
No tinguis por, Israel.
T'ho dic jo, el Senyor.
Jo t'allibero dels països llunyans.
Salvo els teus fills
de la terra on són captius.
El poble de Jacob
tornarà i viurà tranquil,
descansarà sense que el pertorbin.
Jo sóc amb tu per salvar-te.
Faré desaparèixer totes les nacions
on t'havia dispersat.
Ho dic jo, el Senyor.
A tu, però, no et destruiré del tot;
tan sols t'he corregit amb mesura,
perquè no et podia
tenir per innocent.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Amb aquesta pàgina comença el «Llibre de la consolació», que comprèn els capítols 30 i 31. Fins aquest moment el profeta ha pronunciat diversos oracles que contenien anuncis de desastres, morts i deportacions. Tot això no succeïa per casualitat, sinó com a conseqüència tràgica de la rebel•lió del poble de Judà que havia deixat de seguir la Paraula de Déu i no escoltava el profeta que amb convicció i continuïtat la comunicava. Però el Senyor, sempre misericordiós, es commou pel seu poble i anuncia un gran canvi. Coneix l’aflicció i el dolor que el poble sembla que s’hagi buscat amb el seu comportament distant de la Llei de Déu. Però el Senyor es commou una vegada més. Crida al profeta i li diu: «Escriu en un llibre les paraules que t’he comunicat, perquè vénen dies en què renovaré la vida del meu poble d’Israel i de Judà, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin». El Senyor, un cop més, pren la iniciativa de l’alliberament. No suporta el «crit d’esglai, de terror i no de pau». I decideix intervenir per començar el dia de l’alliberament: «Aquell dia, ho dic jo, el Senyor de l’univers, trossejaré el jou que t’han posat al coll, trencaré els teus lligams. Els estrangers no tornaran a esclavitzar els de Jacob». És el Senyor qui, aquesta vegada, trenca el jou i les cadenes. I el poble pot mirar amb esperança real el seu futur. La terra que havia rebut tornarà a ser seva. Es repeteix l’experiència de l’Èxode: el poble sortirà del país on vivia com a foraster i entrarà a la terra que és signe de l’aliança de Déu. Però, sabrà el poble llegir aquesta nova intervenció de Déu? Només ho farà si disposa l’orella per escoltar al Senyor que no cessa de dirigir-li la seva paraula. La salvació dels creients passa sempre per una escolta renovada. El Senyor no s’està lluny i mut. Continua parlant. I en aquesta ocasió diu: «No tinguis por, Israel. T’ho dic jo, el Senyor. Jo t’allibero dels països llunyans. Salvo els teus fills de la terra on són captius». I això pot passar no per una exhortació fàcil i simplement optimista. L’alliberament es produeix perquè «jo sóc amb tu per salvar-te», afirma el Senyor. Aquesta és l’explicació última del que succeirà: el Senyor ve com a salvador, com aquell que allibera el poble de les tenebres i de la solitud i el retorna al país que posseïa. El mateix Senyor canvia el signe del seu «dia» i fa que sigui dia de llibertat i de bé. El terror es converteix en pau, i els crits d’horror deixen de sentir-se. Vindrà un Messies de pau, i el seu dia serà ple de felicitat.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.