LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 24 de setembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 37,1-21



En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà. Ni ell ni els seus oficials ni la gent del poble no van fer cas de les paraules que el Senyor els comunicava per boca del profeta Jeremies.
El rei Sedecies va encarregar a Jucal, fill de Xelemià, i a Sefanià, fill del sacerdot Maasseià, que diguessin al profeta Jeremies:
--Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu.
Jeremies anava i venia entre la gent: encara no l'havien tancat a la presó. L'exèrcit del faraó havia sortit d'Egipte i, en tenir-ne notícia els caldeus que tenien assetjada Jerusalem, s'havien retirat.
Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Jeremies. Li digué:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Comuniqueu això al rei de Judà, que us ha enviat a consultar-me: "L'exèrcit del faraó, que s'havia mobilitzat per ajudar-vos, ja se'n torna a Egipte, el seu país. I els caldeus ja tornen per atacar aquesta ciutat: l'ocuparan i hi calaran foc. Això diu el Senyor: No us enganyeu vosaltres mateixos pensant que els caldeus s'han retirat. No s'han pas retirat! I encara que vencéssiu tot l'exèrcit dels caldeus que combaten contra vosaltres i en quedessin només uns quants de malferits, aquests s'aixecarien de la seva tenda i calarien foc a la ciutat."
Com que l'exèrcit dels caldeus s'havia retirat de Jerusalem per la pressió de l'exèrcit del faraó, Jeremies volgué sortir de la ciutat per anar al territori de Benjamí, a un repartiment de terres entre els seus. Però quan va ser a la porta de Benjamí, el cap de la guàrdia, Irià, fill de Xelemià, fill d'Hananià, va detenir el profeta Jeremies, tot dient:
--Tu et passes als caldeus!
Jeremies protestà:
--És fals! Jo no em passo als caldeus!
Però Irià no en va fer cas i el va portar pres als oficials. Aquests, enfurismats contra Jeremies, el van apallissar i el tancaren a casa del canceller Jehonatan, que havien convertit en presó. Així Jeremies anà a parar al soterrani de l'edifici de la cisterna i s'hi va estar molts dies.

D'allí, el rei Sedecies el va fer treure secretament i el va fer portar al seu palau per preguntar-li:
--Has rebut alguna paraula del Senyor?
Jeremies respongué al rei Sedecies:
--Sí.
I afegí:
--Cauràs en mans del rei de Babilònia.
Jeremies va dir també al rei Sedecies:
--Per què m'heu fet tancar a la presó? No he fet pas res contra tu, ni contra els teus oficials, ni contra aquest poble! On són ara els vostres profetes que us anunciaven que el rei de Babilònia no vindria a atacar-vos, ni a vosaltres ni aquest país? I ara, rei i senyor meu, escolta'm i permet que et presenti la meva súplica: no em facis tornar a casa del canceller Jehonatan, perquè hi moriria.
El rei Sedecies va donar l'ordre que custodiessin Jeremies al pati de la guàrdia i que cada dia li portessin un pa de la plaça dels forners, fins que el pa s'acabés a la ciutat. Jeremies es quedà, doncs, al pati de la guàrdia.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El profeta Jeremies és presa dels seus enemics. És acusat falsament, apallissat, empresonat i tractat de manera inhumana. Hi ha, es pot dir, una passió de Jeremies que prefigura la del Senyor Jesús. L’atac contra ell, que neix de la força cega del mal i de la injustícia, el deixa totalment indefens en mans dels seus adversaris, de la mateixa manera que en els Evangelis Jesús serà víctima d’una força de mal que el portarà a la mort. Jeremies està a mercè dels enemics del bé i de la veritat. A ells els era insuportable la veu lliure del profeta que cridava tothom a ser fidel als manaments divins. La seva lluita contra el profeta era, de fet, oposició a Déu mateix, que volia dirigir-se al seu poble. Per la seva banda, el profeta accepta la persecució i intenta mantenir viu el seu missatge, confiant en la força de la Paraula de Déu que, com dirà l’apòstol Pau, és «més penetrant que una espasa de dos talls» (He 4,12). Podríem dir que el martiri de Jeremies té un recorregut lent: no ofereix la seva vida vessant la sang d’una vegada per totes. Més aviat accepta continuar sent un servent de la Paraula, anunciant-la totalment i acceptant les conseqüències fins al final. Jeremies no té por de la mort, tampoc té por dels qui volen fer-lo desaparèixer. El llibre de l’Apocalipsi, en referència als màrtirs de l’Anyell Jesucrist, acusats i sotmesos al príncep del mal, diu: «Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort» (12,11). Jeremies és un d’ells, que va anticipar els patiments de Jesús i va compartir amb ell la mort i el triomf. Se li poden aplicar també a ell, les paraules de la Primera Epístola de Pere: «Els profetes van esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després» (1,11).

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.