LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Macabeus 5,1-20

Quan les nacions veïnes van saber que els jueus havien reconstruït l'altar i havien tornat a dedicar el santuari, es van enfurismar i decidiren d'exterminar la nissaga dels descendents de Jacob que vivien entre ells. Van començar, doncs, a assassinar gent del nostre poble amb la intenció d'exterminar-lo.
Judes anà a combatre contra els fills d'Esaú a Idumea, el seu país, i a l'Acrabatena. Els idumeus havien bloquejat els israelites, però Judes els va infligir una derrota important, els obligà a replegar-se i s'apoderà de tot el que duien.
Després pensà a castigar la maldat de la gent de Bean, que amb les seves emboscades pels camins eren un parany i un obstacle constant per als israelites. Judes els obligà a tancar-se en les seves torres, els assetjà i els va consagrar a l'extermini: va calar foc a les torres amb tots els qui eren a dins.
Més tard es dirigí contra els ammonites i es va trobar amb un exèrcit fort i nombrós a les ordres de Timoteu. Després de molts combats els va derrotar completament. S'apoderà de Jazer amb els pobles de la rodalia i se'n tornà a Judea.
Els pagans que residien a la regió de Galaad van aliar-se per exterminar els israelites que vivien en el seu territori. Però els israelites es van refugiar a la fortalesa de Dàtema i enviaren aquesta carta a Judes i als seus germans: «Els pagans que viuen al voltant nostre s'han aliat contra nosaltres per exterminar-nos i es preparen per a venir a assaltar la fortalesa on ens hem refugiat. Timoteu és el comandant del seu exèrcit. Vine de pressa, doncs, i allibera'ns de les seves mans, perquè molts dels nostres ja han caigut. Tots els nostres germans que vivien al país de Tob han mort assassinats. L'enemic s'ha endut captius les seves dones i els seus fills i ha confiscat els seus béns. Han mort allí prop d'un miler d'homes.»
Llegien encara la carta, quan van arribar de Galilea uns altres missatgers, amb els vestits esquinçats, duent aquestes noves:
--S'han aliat contra nosaltres, amb intenció d'exterminar-nos, gent de Ptolemaida, de Tir i de Sidó, i tota la Galilea dels pagans.
Quan Judes i el poble van sentir aquestes noves, van celebrar una gran assemblea per deliberar què podrien fer pels seus germans israelites que es trobaven oprimits i combatuts pels enemics. Judes va dir al seu germà Simó:
--Tria't uns quants homes i vés-te'n a alliberar els germans de Galilea. Jo marxaré amb el meu germà Jonatan contra la regió de Galaad.
Judes confià les forces restants i el govern del poble a Josep, fill de Zacaries, i a Azaries, perquè asseguressin la defensa de Judea. I els donà aquesta ordre:
--Governeu el poble, però no lliureu cap batalla contra els pagans fins que no hàgim tornat.
Simó, amb tres mil homes, marxà cap a Galilea, i Judes, amb vuit mil, cap a la regió de Galaad.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El capítol cinquè és dedicat a les gestes de Judes i dels seus germans per alliberar els seus compatriotes dispersos per les terres veïnes i exposats a tot tipus d’abusos per part dels pagans, que ja s’havien passat a l’hel•lenisme. Assistim així a un crescendo continu de batalles que es lliuren sistemàticament en els territoris que envolten Galilea. El motiu de les persecucions contra els jueus és clarament religiós: «Quan les nacions veïnes van saber que els jueus havien reconstruït l’altar i havien tornat a dedicar el santuari, es van enfurismar i decidiren d’exterminar la nissaga dels descendents de Jacob que vivien entre ells. Van començar, doncs, a assassinar gent del nostre poble amb la intenció d’exterminar-lo» (vv. 1-2). Hi ha una oposició sorda i violenta del mal i els seus servents contra aquells que posen la seva confiança només en Déu i que, per tant, relativitzen tot poder humà. I així s’arriba fins i tot a matar. Això és el que passa en la història dels assassinats a què fa referència el text i que, sota altres formes, continua també amb la llarga història del martiri cristià. La reacció de Judes no és en la línia de l’actitud que Jesús demana als seus deixebles. Judes, preocupat pels assassinats que semblaven intensificar-se, va organitzar una primera expedició que es va dirigir en primer lloc contra els edomites, habitants d’Idumea que, segons la tradició, eren descendents d’Esaú, i després contra els «fills de Bean», la població que vivia a les terres situades al sud de Jericó, i posteriorment contra els ammonites que vivien en la regió de l’actual ciutat de Amman, a Jordània. Judes va lliurar diverses batalles contra tots ells. Lògicament, els conflictes van créixer considerablement, al mateix temps que les hostilitats. Així, es van multiplicar les accions bèl•liques en les quals es van veure afectats tots els israelites, fins i tot els que residien a Galaad i a Galilea. Amb una carta apassionada van demanar ajuda a Judes perquè els defensés: «Vine de pressa, doncs, i allibera’ns de les seves mans, perquè molts dels nostres ja han caigut. Tots els nostres germans que vivien al país de Tob han mort assassinats. L’enemic s’ha endut captius les seves dones i els seus fills i ha confiscat els seus béns. Han mort allí prop d’un miler d’homes» (vv. 12-13). Davant aquestes peticions, i sobretot davant la intensificació de la violència contra els israelites, Judes va decidir intervenir. Va reunir una assemblea en la qual va determinar anar en auxili dels altres israelites, i va sumar a la seva causa a altres germans de manera que poguessin ampliar l’ofensiva i defensar tot Israel.