LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Macabeus 14,1-24

L'any cent setanta-dos, el rei Demetri va mobilitzar les seves forces i marxà a Mèdia a buscar ajuda per a la guerra contra Trifó. Àrsaces, rei de Pèrsia i de Mèdia, assabentat que Demetri havia envaït el seu territori, envià un dels seus generals amb l'ordre d'agafar-lo viu. El general ho féu així, derrotà l'exèrcit de Demetri, capturà el rei i el dugué a Àrsaces, que el va ficar a la presó.
Mentre Simó va viure, el país de Judà gaudí de pau. Simó va promoure el benestar del seu poble, i el poble veié sempre amb bons ulls l'autoritat i la glòria de Simó.
Va afegir a la seva fama
la conquesta del port de Jafa,
obrint així una sortida
cap a les illes gregues.
Eixamplà les fronteres
de la seva nació
i governà el país amb fermesa.
Repatrià gran nombre de captius
i s'apoderà de Guèzer, de Betsur
i de la ciutadella de Jerusalem,
i en tragué allò que la feia impura.
Ningú no gosava plantar-li cara.
Cadascú conreava en pau
els seus camps;
la terra donava les seves collites,
i els arbres de la plana, els seus fruits.
Els ancians seien a les places
i només parlaven de prosperitat,
mentre els joves lluïen
esplèndids uniformes militars.
Simó abastà d'aliments les ciutats,
proveint-les de mitjans de defensa.
La seva fama gloriosa
arribà fins a l'extrem de la terra.
Restaurà la pau en el país,
fou immensa la joia d'Israel.
Tothom podia seure
sota la seva parra
i sota la seva figuera,
sense por de ningú.
Desaparegueren del país els invasors;
en els seus dies,
els reis foren destrossats.
Va protegir la gent humil.
Va observar la Llei,
expulsà els infidels i els malvats.
Tornà al temple la seva glòria,
l'enriquí amb vasos sagrats.
La nova de la mort de Jonatan fou molt sentida tant a Roma com a Esparta. Però aviat van rebre la notícia que el seu germà Simó l'havia succeït en el càrrec de gran sacerdot i que ara dominava el país i les seves ciutats. Llavors li van enviar un missatge gravat en tauletes de bronze per renovar amb ell el tractat d'amistat i aliança que ja havien fet amb els seus germans Judes i Jonatan. El document fou llegit davant l'assemblea del poble, a Jerusalem. Aquesta és la còpia de la carta que van enviar els espartans:
«Els magistrats i la ciutat d'Esparta saluden els seus germans Simó, el gran sacerdot, els ancians, els sacerdots i tot el poble jueu. Els ambaixadors que heu tramès al nostre poble ens han informat de la bona fama i del respecte que us heu guanyat. Ens ha alegrat molt la seva visita i hem transcrit les seves propostes en el registre oficial del nostre poble, en aquests termes: "Numeni, fill d'Antíoc, i Antípatre, fill de Jàson, han vingut en qualitat d'ambaixadors dels jueus per renovar l'amistat amb nosaltres. El poble ha decidit d'acollir-los amb tots els honors i dipositar còpia dels seus discursos als arxius públics. Així el poble d'Esparta els tindrà sempre presents. Se n'ha fet una còpia per al gran sacerdot Simó."»
Després d'això, Simó envià Numeni a Roma amb un enorme escut d'or, per a confirmar l'aliança amb els romans. L'escut tenia un valor equivalent a uns quatre-cents quilos de plata.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Després d’haver emmarcat cronològicament el temps de Simó —estem en l’any 140 aC—, l’autor profereix l’elogi de l’obra extraordinària que el jove sobirà fa per «promoure el benestar del seu poble» (v. 4). La primera part del text, del verset 4 al 15, manifesta amb trets poètics la serena força de l’acció de govern de Simó que, utilitzant el llenguatge d’avui, diríem que va treballar pel bé comú. Efectivament, es va preocupar pel desenvolupament econòmic amb l’obertura del port de Jafa, pel reforçament de la nació amb l’ampliació de les fronteres fins a la costa del Mediterrani i per garantir la seguretat propiciant nombroses obres de fortificació. En definitiva, la vida del poble estava marcada per la serenitat i la pau. Són boniques les paraules que al•ludeixen a diverses generacions: «Els ancians seien a les places i només parlaven de prosperitat, mentre els joves lluïen esplèndids uniformes militars» (v. 9). També són plenes de serenitat les paraules que descriuen la vida de cada dia: «Restaurà la pau en el país, fou immensa la joia d’Israel. Tothom podia seure sota la seva parra i sota la seva figuera, sense por de ningú. Desaparegueren del país els invasors; en els seus dies, els reis foren destrossats» (vv. 11-13). Simó es mostrava com un home savi i ferm en el seu govern. La mateixa administració de justícia estava marcada per una gran saviesa: «Va protegir la gent humil. Va observar la Llei , expulsà els infidels i els malvats» (v. 14). La vida religiosa va recuperar el seu curs normal amb el temple que recuperava la seva centralitat i la seva bellesa: «Tornà al temple la seva glòria, l’enriquí amb vasos sagrats» (v. 15). Després d’aquesta descripció de la nova vida del poble jueu, l’autor planteja el tema de la relació amb Roma i Esparta, que Simón va reactivar. La notícia de la mort de Jonatan havia entristit els aliats que, malgrat tot, en conèixer l’ascensió de Simó al tron es van alegrar. Els espartans van enviar una carta de resposta en dues taules de bronze per reafirmar l’amistat i l’aliança ja establerta amb Judes i Jonatan. La carta, llegida davant l’assemblea a Jerusalem, refereix l’alegria dels espartans per aquesta amistat: «El poble ha decidit d’acollir-los amb tots els honors i dipositar còpia dels seus discursos als arxius públics. Així el poble d’Esparta els tindrà sempre presents. Se n’ha fet una còpia per al gran sacerdot Simó» (v. 23). També aquest aspecte de política internacional atenta, forma part de la saviesa del govern de Simó per garantir la seguretat del poble jueu.