LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Memòria de l'apòstol Andreu. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dissabte 30 de novembre

Memòria de l’apòstol Andreu.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 4,18-22

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Avui l’Església fa memòria de l’apòstol Andreu, el primer dels cridats. Aquesta memòria ens recorda que el cristià és en primer lloc un deixeble, és a dir un home, una dona, que escolta el Senyor i el segueix. L’any litúrgic que tot just acabem de començar no és altra cosa que un any de seguiment de Jesús, un any d’escolta de l’Evangeli per créixer en l’amor del Senyor i dels germans. Per això la història del primer cridat —segons la narració de Joan— segueix sent exemplar. Andreu, fill de Joan i germà de Simó Pere, era originari de Betsaida i exercia l’ofici de pescador junt amb el seu germà. Va ser cridat per Jesús mentre estava tirant les xarxes, les va deixar immediatament i va seguir al Mestre. D’acord amb la tradició, Andreu va anunciar l’Evangeli a Síria, Àsia Menor i Grècia, i va morir a Patras, crucificat com el seu Mestre. L’Església Ortodoxa el venera com el primer bisbe de l’Església de Constantinoble. L’Evangeli de Marc el compta entre els quatre primers cridats. Tots, en efecte, després de la trobada amb Jesús es van dedicar al seu seguiment. L’Església, cada comunitat cristiana, cada experiència religiosa, comença sempre amb una trobada. No es tracta, tanmateix, d’una cerimònia precipitada, ni d’un entreteniment de saló. Quantes vegades ocupem el temps amb el nostre parlar per parlar, o malgastem rius de paraules! En canvi aquí hi ha una invitació senzilla i clara de Jesús: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes». Quan Andreu i Simó, anomenat Pere, escolten aquesta invitació, deixen les xarxes i el segueixen. Per què seguir-lo? No és fàcil explicar el temps nou de Déu a qui, com nosaltres, és analfabet de la seva paraula i del seu amor. El Mestre explica el futur de Déu de l’única manera que aquells pescadors el poden entendre, segurament de l’única manera que els pot entusiasmar: «Vosaltres sereu encara pescadors, però d’ara en endavant ho sereu d’homes». Per a aquesta pesca és necessari deixar la barca de sempre i posar-se a caminar, ja no sobre l’aigua sinó sobre la terra dels homes, probablement més inestable i insegura que les aigües d’aquell llac. El mar ja no serà d’aigua sinó d’homes i dones, serà la multitud que com un mar els absorbirà i els trasbalsarà. Andreu, amb els altres tres, acull la invitació de Jesús. No ets tu qui escull, és un altre que et mira, t’estima i et crida. De fet, Jesús és el primer «pescador d’homes», i crida aquells pobres pescadors. No ens toca a nosaltres jutjar si som o no som dignes, o si algú altre ho és: aquest judici obeeix a la mentalitat del món, En la perspectiva evangèlica a nosaltres només ens correspon escoltar la invitació, acollir-la i respondre, com van fer aquells quatre. El seguiment de Jesús no és una elecció per a herois o esperits selectes. Els quatre primers eren simples pescadors: van escoltar Jesús, hi van confiar i el van seguir. Tot això pertany al misteri de la fe i de la mateixa Església.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.