LA PREGÀRIA CADA DIA

Dimarts Sant
Memòria dels nous màrtirs. Record de sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i màrtir (+1071). Va defensar els pobres, la dignitat de l’home i la llibertat de l’Església i de l’Evangeli. Els jueus celebren l’inici del temps de Pasqua (Pesach).

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 13,21-33.36-38

Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
--Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.
Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
--Senyor, qui és?
Jesús respon:
--És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
--Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
--Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Simó Pere li diu:
--Senyor, on vas?
Jesús li respon:
--Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M'hi seguiràs més tard.
Pere li replica:
--Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
Jesús li contesta:
--¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jesús sap prou bé que la seva «hora» s’està apropant i que la mort no és lluny. El seu cor és ple de sentiments, també contradictoris: no vol morir ni tampoc fugir. En qualsevol cas ha arribat l’hora de la seva «partença» d’aquest món al Pare. N’és conscient i vol enfrontar-la sense vacil•lacions. La seva ànima però, està torbada per la reacció dels deixebles. Què passarà amb el petit grup de deixebles que ha aplegat, guarit, ensenyat? ¿Seguiran junts? ¿Tindran prou força per continuar la seva obra? Ja és present el primer problema greu: Judes és a punt de trair-lo? A aquest deixeble no li importa que Jesús s’hagi ajupit per rentar-li els peus. Amb aquests peus rentats, tocats i segurament besats per Jesús, Judes és a punt de sortir i anar a trair-lo. Jesús, amb extrema tristesa al cor, diu als dotze: «Un de vosaltres m’ha de trair». El desconcert s’apodera de tots ells. El traïdor es troba entre els més propers. L’afirmació de Jesús és realment desconcertant. És obvi que no basta estar a prop d’ell, allò que compta no és la proximitat física sinó la del cor, la comunió amb els seus sentiments, la participació en el seu designi d’amor. Podem estar al costat de Jesús, podem seguir també la pràctica de les devocions, continuar els nostres ritus i els nostres costums religiosos, però si no hi ha l’adhesió del cor a la paraula del Senyor, si no hi ha la pràctica concreta de l’amor pels més pobres, si no hi ha la comunió concreta amb els germans, si no hi ha l’adhesió al seu projecte per un món de justícia i de pau, el cor s’allunya, la ment s’obnubila i no es comprèn el somni d’amor del Senyor. A mesura que es desdibuixa el rostre de Jesús, creix més i més el nostre «jo», la nostra cobdícia, el nostre egoisme. L’amor vers Jesús es converteix en adoració vers nosaltres i les nostres coses. I llavors és natural anar relliscant cap a la traïció. És en el cor on es juga la batalla entre el bé i el mal, entre l’amor i la desconfiança. I no hi ha compromís possible. Aquests dies Jesús, més que demanar-nos de servir-lo, ens demana d’estar al seu costat, de fer-li companyia, de no deixar-lo sol. En tot cas ens exhorta a estar atents, a no tornar-nos insubstancials. La insubstancialitat no ens permet veure qui tenim al costat ni el mal que es manifesta entre els homes. Ell intenta de fer entendre als deixebles el que li succeirà, però ells, començant per Pere, no l’entenen perquè estan massa pagats de si mateixos i no es deixen tocar el cor per les paraules de Jesús. I d’un cor que no escolta en neix la traïció. Si es deixen a part les paraules de l’Evangeli, prevalen les nostres paraules, els nostres pensaments i els nostres sentiments. I un pot ser capaç de malvendre Jesús. Tots hem de vigilar. També Pere i els altres deixebles que van restar amb ell aquell vespre i que li van professar fidelitat fins a la mort. Van caldre pocs dies perquè també ells el traïssin. No hem de confiar en nosaltres mateixos, sinó confiar-nos cada dia a l’amor i a la protecció del Senyor.