LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels malalts
Paraula de déu cada dia

Pregària pels malalts

Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels malalts
Dilluns 2 de octubre

Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 13,13-43

Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d'ells i se'n tornà a Jerusalem. Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren. Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge:
--Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar.
Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb la mà i digué:
--Israelites i tots els qui creieu en l'únic Déu, escolteu: El Déu d'aquest poble d'Israel escollí els nostres pares i, quan vivien com a immigrants al país d'Egipte, va fer-ne un gran poble i els en tragué amb la força del seu braç. Durant quaranta anys els va alimentar al desert i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d'ell, digué:
»-- M'he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
»De la descendència d'ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió; Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»--Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu; després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.
»Germans, descendents del llinatge d'Abraham i tots vosaltres que creieu en l'únic Déu: és a nosaltres que s'adreça aquest missatge de salvació. Els qui residien a Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir: tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar. I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures deien d'ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. Però Déu el ressuscità d'entre els morts, i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant el poble. Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. I que l'ha ressuscitat d'entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré els favors irrevocables promesos a David. Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant es corrompi.
»Doncs bé, David, després d'haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos es va corrompre, però aquell que Déu va ressuscitar no s'ha corromput.
Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar. Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes: Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu.
Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d'aquestes coses. Quan s'hagué dissolt l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l'únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El viatge dels deixebles, o millor, de la Paraula de Déu, continua cap a Antioquia de Psídia. És aquí, al continent, que Pau vol comunicar l’Evangeli. Arribat a la ciutat, és convidat a parlar a la sinagoga durant la litúrgia del dissabte. I l’apòstol pronuncia el seu primer gran discurs als jueus. Els Fets ja han narrat el discurs de Pere, i després el d’Esteve. Ara és Pau que parla al món jueu. I ho fa sabent bé l’altura de la vocació del poble d’Israel, com també de la facilitat de tots els creients per ser presos de l’orgull de la pertinença, que fa insensibles a Déu i a la seva Paraula. La llarga predicació de Pau, que recorda tota la història de la relació entre Déu i el seu poble, pot ser resumida en aquesta frase: «Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents». L’apòstol subratlla per tant la «fraternitat» entre els jueus i aquella primera comunitat cristiana gràcies a la comuna descendència d’Abraham. Tanmateix aquesta nova fraternitat està fonamentada en la fe i no en la circumcisió, en l’escolta de la Paraula de Déu i no en la sang. La plenitud de la salvació està en Jesús, mort i ressuscitat. La primera reacció dels oients a aquest anunci és molt positiva, fins al punt que demanen a Pau i als seus companys (ja sense Joan Marc que s’havia allunyat del grup), que tornessin a parlar, i molts es van posar a seguir-los. És bonica la descripció de l’escena final: «Quan s’hagué dissolt l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l’únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu».

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.