LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XXVII del temps ordinari Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 8 de octubre

Primera Lectura

Isaïes 5,1-7



Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:

El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fèrtil.
Va remoure la terra,
tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí
una torre de guàrdia
i va excavar-hi un cup.
N'esperava bon raïm,
però ha sortit agre.
Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
Què més podia fer que no li hagi fet?
N'esperava bon raïm;
per què surt agre?

Ara, doncs, us faig saber
què faré amb la meva vinya:
n'ensorraré la paret
perquè la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca
i que la gent la trepitgi.
La convertiré en terra erma:
no l'esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.

La vinya del Senyor de l'univers
sou vosaltres, poble d'Israel.
Vosaltres, gent de Judà,
éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n'esperava justícia,
i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia,
i tot són misèries.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.