LA PREGÀRIA CADA DIA

Oración de la Santa Cruz
Paraula de déu cada dia

Oración de la Santa Cruz

Fiesta del Sagrado Corazón de Jesús. La Iglesia de Occidente y la Iglesia de Oriente recuerdan hoy el nacimiento de Juan el Bautista, el más grande "entre los nacidos de mujer", que preparó el camino al Señor. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Oración de la Santa Cruz
Viernes 24 de junio

Fiesta del Sagrado Corazón de Jesús. La Iglesia de Occidente y la Iglesia de Oriente recuerdan hoy el nacimiento de Juan el Bautista, el más grande "entre los nacidos de mujer", que preparó el camino al Señor.


Lectura de la Palabra de Dios

Aleluya, aleluya, aleluya.

Este es el Evangelio de los pobres,
la liberación de los prisioneros,
la vista de los ciegos,
la libertad de los oprimidos.

Aleluya, aleluya, aleluya.

Lucas 15,3-7

Entonces les dijo esta parábola. «¿Quién de vosotros que tiene cien ovejas, si pierde una de ellas, no deja las 99 en el desierto, y va a buscar la que se perdió hasta que la encuentra? Y cuando la encuentra, la pone contento sobre sus hombros; y llegando a casa, convoca a los amigos y vecinos, y les dice: "Alegraos conmigo, porque he hallado la oveja que se me había perdido." Os digo que, de igual modo, habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta que por 99 justos que no tengan necesidad de conversión.

 

Aleluya, aleluya, aleluya.

El Hijo del hombre,
ha venido a servir,
quien quiera ser grande
se haga siervo de todos.

Aleluya, aleluya, aleluya.

Hoy la Iglesia celebra la fiesta del Sagrado Corazón de Jesús y la liturgia nos ayuda a contemplar el misterio del amor de Dios a través de la simbología del "corazón" de su Hijo que se revela a nosotros como el buen pastor de su rebaño. Los profetas solían utilizar la imagen del pastor. Ya Ezequiel la había utilizado: "Aquí estoy yo; yo mismo cuidaré de mi rebaño y velaré por él... Reuniré [las ovejas perdidas] de los países, y las llevaré de nuevo a su suelo" (Ez 34,11.13). El Evangelio de Lucas, como si quisiera continuar las palabras del profeta, reproduce las palabras de Jesús que se identifica con el buen pastor cuyo amor por sus ovejas es tan grande que está dispuesto a dar su propia vida por ellas. Como se dice en el Evangelio de Juan, las ama y las conoce una a una (Jn 10,3), no como una masa indistinta: conoce la voz, el nombre y la historia de cada una, sabe lo que necesita cada una, y deposita todo su afecto y su esperanza en cada una. No es un funcionario, ni un mercenario, sino un padre, un hermano, un amigo, un siervo de sus ovejas. En una sociedad como la nuestra cada vez más virtual, anónima e individualista, es fácil que te olviden y desaparezcas. El "corazón" de Jesús no olvida a nadie. Jesús nos recuerda que el pastor bueno deja a las noventa y nueve ovejas en el redil y sale a buscar a la perdida. Lo había anunciado Ezequiel: "Buscaré la oveja perdida, tornaré a la descarriada" (Ez 34,16). Jesús -pastor bueno de todos- no abandona a ninguna de sus ovejas a su destino; siempre las reúne, las protege. Y tal vez no una, sino muchas veces ha dejado a las noventa y nueve ovejas para venir a buscarnos, para cargarnos a hombros y devolvernos a su casa. Y para decirnos una vez más cuál es su mandamiento: "Que os améis los unos a los otros como yo os he amado" (Jn 15,12).

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.