LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

IV de Pasqua Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 22 de abril

IV de Pasqua


Primera Lectura

Fets dels Apòstols 4,8-12

Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué:
--Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

Salm responsorial

Salm 117 (118)

Antífona

L’amor del Senyor perdura eternament.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.

- Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

- Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.

- Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?

- Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.

- Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.

- Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

- Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.

- Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.

= Quan m’envoltaven com un eixam †
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.

- M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.

- Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

- Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

= «La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»

- No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.

- El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.

- Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.

- Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

- Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.

- La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.

- És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

- Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

- Ah, Senyor, dóna’ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!

= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il•lumina.

- Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l’altar.

- Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Segona Lectura

1a Joan 3,1-2

Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 10,11-18

»Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
»Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
»El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Jesús es presenta com «el bon pastor», és a dir, com aquell que reuneix i guia les seves ovelles fins a oferir la seva vida per la seva salvació. I afegeix que qui no dóna la vida per les seves ovelles no és pastor, sinó un mercenari. Per indicar el perill, utilitza la imatge del llop que «se n'apodera (de les ovelles) i les dispersa». Mirant-ho bé, la figura del llop és igual a l'actitud del mercenari. Tots dos, de fet, s'interessen només pel propi benefici, la satisfacció personal, els seus guanys i no per les ovelles. El resultat és una conjura diabòlica dels indiferents i dels egoistes contra els més dèbils i indefensos. Si pensem en el gran nombre de persones que han perdut el sentit de la vida i roden sense horitzó, si mirem els milions de pròfugs que abandonen la seva terra i els éssers estimats buscant una vida millor sense que ningú se'n preocupi, si observem la dispersió dels joves que busquen la felicitat sense que ningú els l'ensenyi, hem de constatar, per desgràcia, la trista i cruel aliança entre els llops i els mercenaris, entre els indiferents i els qui intenten treure beneficis personals de la dispersió. Escriu el profeta Ezequiel: «El meu ramat s'ha escampat per tot el país, sense que ningú se n'ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo» (Ez 34,6).
Jesús, el Senyor, afirma: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles». És el que ha fet els dies de la Passió, estimant els seus fins al final, fins a vessar la sang. Tot l'Evangeli, en el fons, no parla de res més que d'aquesta relació entre la multitud desesperada, abandonada, esgotada, sense pastor, i de Jesús, que es commou per ella. «Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?» (Lc 15,4), diu el Senyor. S'atribueix a sant Carles Borromeu aquesta frase: «Per salvar una ànima, una sola, aniria a l'infern». Aquest és l'esperit del pastor: anar a l'infern, és a dir, anar fins al límit més inferior per salvar una persona. Podem comprendre en aquesta perspectiva la «baixada als inferns» de Jesús el Dissabte Sant. Com a bon pastor va anar a buscar el que estava perdut, el que estava i està en l'oblit, el qui estava i està a l'infern d'aquest món que el mal i els homes han creat.
El papa Francesc insisteix perquè els pastors facin l'«olor» de les ovelles. I hem d'intensificar la nostra pregària perquè el Senyor doni a l'Església joves que escoltin la invitació a ser «pastors» segons el seu cor. Però només d'una comunitat de creients que es preocupen pels altres, en poden néixer pastors. El bon pastor no és un heroi, és algú que estima. Estimar els altres vol dir tenir els mateixos sentiments que tenia Jesús: «Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor». L'amor de Déu entendreix el nostre cor, que es commou pels qui tomben per les nostres ciutats a la recerca d'un port segur, per aquell home o aquella dona, propera o llunyana, que busca consol i no el troba. Tota la comunitat cristiana, unida a Jesús, el Senyor, és cridada a commoure's per les multituds del nostre món. I amb ell ha de pregar perquè no faltin treballadors per a la seva la vinya. Però al mateix temps, cada creient, davant Déu i davant «els camps; ja rossos, a punt de segar!» (Jn 4,35), ha de dir amb el profeta: «Aquí em tens. Envia-m'hi.» (Is 6,8).

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.