LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Festa de Maria del Mont Carmel.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 10,34-11,1

»No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.
»Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.
»Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús demana als deixebles un amor radical. Si ens deixem estimar entendrem la exigència, altrament exagerada de Jesús. De fet, ell estima els seus més que a ningú i més que a la seva pròpia vida. Per Jesús, només estimant-lo a ell més que a ningú podrem aprendre a estimar tothom. Només qui té un amor com aquest és «digne» del Senyor. Tres vegades en poques línies es repeteix: «no és digne de mi». Però, qui pot dir-se digne d'acollir el Senyor? N'hi ha prou amb una mirada realista a la vida de cadascú de nosaltres per adonar-nos de la nostra poca cosa i el nostre pecat. Ser deixeble de Jesús ni és fàcil ni donat per descomptat. S'és cristià només per elecció, no per naixement. Els deixebles de Jesús son cridats a estimar-lo per damunt de tota altra cosa. Només així retroben el sentit de la seva vida. Per això Jesús pot dir: «Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà». És una de les frases més repetida (sis vegades és present en els Evangelis). El deixeble «retroba» la seva vida (en la resurrecció) quan la «perd» (és a dir, la gasta fins a la mort) per l'anunci de l'Evangeli. És exactament al revés de la concepció del món que porta a creure que la felicitat consisteix en guardar per a si mateix la vida, el temps, les riqueses, els interessos. El deixeble, al contrari, troba la felicitat quan viu pels altres i no només per si mateix. És una veritat humana: només l'amor donat esdevé el nostre! Arribem a la conclusió d'aquest «manual» dels deixebles en missió -així és pot definir el capítol desè de Mateu- i Jesús exposa alguns apunts reservats a ells sobre l'acollida. Els diu: «Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat». La dignitat del deixeble és la seva identificació amb el Mestre, no comunica la seva paraula sinó la de Déu. Jesús els anomena «petits». L'única riquesa del deixeble és l'Evangeli, davant el qual és petit i per això totalment dependent. Hem d'acollir aquesta riquesa, aquesta riquesa l'hem de transmetre.