Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 19,13-15
Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué:
--Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
És una imatge bonica i tendra la de Jesús envoltat d'infants. Els deixebles, que han vist portar a Jesús llargues files de malalts, quan veuen una munió d'infants fent pinya al voltant del Mestre no ho comprenen i miren d'allunyar-los. Evidentment consideren un destorb per Jesús el córrer, certament una mica esvalotat, dels infants vers al Mestre. Però Jesús els renya, de fet els reprova veient-los escridassar els infants: «Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells». I mentre els infants arribaven a ell, «els imposava les mans». És a dir, els protegia, com protegeix i ajuda els dèbils i els indefensos. Recordem els milions d'infants abandonats, que moren de fam o els que moren a causa de la guerra, o els que són explotats i pateixen a causa de la violència. Aquests infants sovint estan sols i abandonats sense que ningú en tingui cura i els protegeixi. I molts són greument colpejats en el cos i en l'esperit per aquells que els haurien d'estimar i custodiar. Per a Jesús, els nens s'han d'estimar, custodiar i fer créixer amb gran cura. Jesús no vol que els seus deixebles en facin fora cap d'ells, no vol que siguin com els homes del món, agosarats amb els febles i covards amb els poderosos. Els infants són un exemple a observar atentament perquè: «el Regne del cel és dels qui són com ells». Els adults hem d'aprendre d'ells la senzillesa i l'obertura de ment necessàries per acollir el Regne dels cels, el missatge evangèlic. És una invitació perquè acollim amb disponibilitat l'Evangeli i ens inclinem amb gran generositat davant tants infants del nostre temps, perquè no creixin en l'escola de la violència i de l'amor per un mateix, sinó en la de l'Evangeli de l'amor. El camí dels infants és el de la humilitat, de la senzillesa, de deixar-se ajudar, de dependre del pare, de confiar en la mare. Reprenem sempre el camí des d'aquells que necessiten protecció i amor, perquè també nosaltres siguem com ells.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
