LA PREGÀRIA CADA DIA

XX del temps ordinari

Primera Lectura

Proverbis 9,1-6

La Saviesa s'ha fet un palau
amb set columnes ben tallades,
ha matat el bestiar, ha preparat el vi
i fins ha parat la taula;
ha enviat les serventes, fa una invitació
des del punt més alt de la ciutat:
«Veniu aquí, gent inexperta,
als qui no teniu seny us dic:
veniu a menjar el meu aliment,
a beure el vi que he preparat;
aparteu-vos dels inexperts i viureu,
empreneu el camí de la intel·ligència.»

Salm responsorial

Salm 33 (34)

Antífona

Beneïm el Senyor en tot moment.

- Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.

- La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.

- Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.

- He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.

- Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.

- El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.

- Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.

- Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.

- Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.

- Els rics s’empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.

- Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.

- Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

- Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.

- Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

- Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.

- El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.

- Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.

- El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d’esperit.

- El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l’allibera;

- vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.

- La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.

- El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.

Segona Lectura

Efesis 5,15-20

Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu irreflexius: mireu d'entendre què vol el Senyor de vosaltres. No us embriagueu de vi, que això porta a la perdició: ompliu-vos més aviat de l'Esperit. Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l'Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,51-58

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
--Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

«Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món», diu Jesús. En la memòria dels qui escoltaven ressonaven els nombrosos passatges on la comunió amb Déu venia presentada amb la imatge d'un banquet. En el llibre dels Proverbis s'escriu que la Saviesa ha preparat un banquet i convida a tothom: «Veniu a menjar el meu aliment, a beure el vi que he preparat; aparteu-vos dels inexperts i viureu, empreneu el camí de la intel·ligència» (9,5-6). Jesús, amb el tema del banquet, recollia les pàgines de l'Escriptura i les duia al seu compliment, ell afirma que el pa del banquet és ell mateix, el seu cos. «Com pot donar-nos aquest la seva carn per menjar?» Discutien sobre què volia dir amb aquelles paraules.
Però Jesús coneixent els seus pensaments, afirma: «En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell». Aquest llenguatge de Jesús és molt concret, fins al punt de ser escandalosament cru. «La carn i la sang» indicaven l'home sencer, la persona, la seva vida, la seva història. Jesús s'ofereix ell mateix als qui l'escolten; podem dir, en el sentit més real del terme, que s'ofereix com a menjar per a tots. Realment, Jesús no es vol quedar res per a si mateix i ofereix tota la seva vida pels homes. L'Eucaristia, aquest admirable do que el Senyor ha deixat a la seva Església, realitza la nostra misteriosa i realíssima comunió amb ell. Pau, amb energia, diu als cristians de Corint: «La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist?» (1Co 10,16).
Tot això ens interroga sobre la nostra manera d'acostar-nos a l'Eucaristia. Quantes vegades, malauradament, es cedeix a la rutina que, d'altra part, priva els qui s'hi acosten de tastar la dolcesa d'aquest misteri d'amor. Un misteri d'amor tan gran que ens ha de fer pensar sempre en l'indignes de rebre'l que som. Es tracta d'una veritat que molt sovint oblidem. És el Senyor qui ens ve a trobar; és ell qui s'acosta a nosaltres fins a fer-se aliment i beguda. L'actitud amb què ens hem d'acostar a l'Eucaristia ha de ser la del mendicant que estén la mà, del mendicant d'amor, del mendicant de guarició, del mendicant de consol, del mendicant d'ajuda.
Històries antigues relaten que una dona es va adreçar a un pare del desert confessant-li de ser atacada per terribles temptacions i que sovint s'hi deixava arrossegar. El sant monjo li va preguntar quant de temps feia que no havia rebut la comunió. Ella va respondre que ja feia molts mesos que no la rebia. El monjo li va respondre dient més o menys aquestes paraules: «Provi pels mateixos mesos de no menjar res i després em ve a dir com es troba». La dona va comprendre el que li havia dit el monjo i va començar a rebre regularment la comunió. L'Eucaristia és aliment essencial per a la vida del creient, més ben dit és la seva mateixa vida tal com el mateix Jesús afirma en acabar el discurs: «A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi». El Senyor sembla no demanar-nos cap altra cosa que respondre a la seva invitació i tastar la dolcesa i la força d'aquest pa que ell gratuïtament i abundosament continua donant-nos.