LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau en la Basílica de Santa Maria in Trastevere.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 19,16-22

Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:
--Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?
Jesús li digué:
--Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.
Ell li preguntà:
--Quins?
Jesús li respongué:
-- No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.
El jove li va dir:
--Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?
Jesús li respongué:
--Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La pregunta sobre com aconseguir la vida eterna, és la pregunta de tots nosaltres, la majoria fills d'un món ric o, en tot cas, aferrats a les nostres coses. Jesús, com si volgués evitar qualsevol malentès, de seguida diu que només Déu és bo, i no pas nosaltres. Potser vol ajudar aquell jove a entendre que realment ha trobat l'únic bé, i que tot el que és bo ve de Déu. El jove respon però, que no ha deixat d'observar els manaments. Potser sent una certa inquietud però no sap sortir de les normes. Intueix que això no és suficient, potser cerca una altra cosa o simplement vol una certesa. De fet, la vida eterna no s'adquireix amb els propis mèrits. La vida eterna és escollir Jesús abans de tota altra cosa, fins i tot abans d'un mateix i la pròpia riquesa. Jesús no replica mitjançant l'addició d'un onzè manament, diu només: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». Es tracta de la proposta d'un alt ideal: «Si vols ser perfecte». La perfecció és per tots i a l'abast de tots, ja que concerneix al cor. El cor és perfecte quan estima i es deixa estimar. Només l'amor permet una opció tan radical, la mateixa del comerciant que troba la perla de gran valor, o la del que troba un tresor amagat en un camp i ple d'alegria ven tot el que té per comprar-lo. El creient perfecte és aquell que estima com un infant, que confia i es deixa estimar com un dels més petits que Jesús abraçava. Si s'estima Déu sobre totes les coses, s'acaba distribuint la pròpia riquesa als pobres. San Francesc és l'exemple d'home perfecte, jove ric que no s'avergonyeix de tornar-ho tot al seu pare per estimar el Pare del cel i per posseir-ho tot perquè no posseeix res. El regne comença en la seva joia, en l'alegria franciscana que és fruit d'un amor ple pel Senyor i en conseqüència pels germans i els pobres.