LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 14 de gener


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hebreus 1,1-6

En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d'ells.
Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? D'altra banda, quan fa entrar al món el seu primogènit, diu: Que l'adorin tots els àngels de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La carta als Hebreus parla del Fill com la revelació definitiva de Déu que els creients han d'escoltar i seguir. Amb una seqüència de set citacions de l'Antic Testament, manifesta als creients que el Fill ha portat a compliment totes les profecies. L'autor compon un himne a la glorificació de Jesús, descrivint d'una manera simbòlica el que s'ha realitzat al cel: l'entronització de Jesús com el Senyor de la història i del món, descrita amb les característiques de l'entronització dels sobirans orientals. El ritu, una veritable litúrgia, comença amb l'adopció del nou rei per part de Déu Pare que li diu: "Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat". A continuació, dirigint-se a la cort celestial afirma: "Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill". I, després de donar la benvinguda al nou rei, invita als importants del regne (els àngels) a postrar-se davant del nou entronitzat: "Que l'adorin tots els àngels de Déu". Finalment, el Senyor confereix els poders del regne a Crist amb l'entrega del ceptre, la unció reial i l'accés el tron. És una reialesa ja establerta per sempre, que espera de ser completada per l'acció de Déu amb la derrota definitiva de l'enemic, segons les paraules del salm: "Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l'escambell dels teus peus". L'autor sent la urgència de cridar a la comunitat cristiana, provada per les forces del mal i plena de dubtes sobre la victòria de Déu, a prendre consciència de la força de Jesús ressuscitat que ja ha vençut el mal i la mort.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.