Festa del Crist negre d'Esquipulas, a Guatemala, venerat en tot Centreamèrica. Llegir més
Festa del Crist negre d'Esquipulas, a Guatemala, venerat en tot Centreamèrica.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Hebreus 2,5-12
Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès el món renovat de què ara parlem. En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present? L'has posat un moment per sota dels àngels, l'has coronat de glòria i dignitat, tot ho has sotmès sota els seus peus. Per tant, si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès, però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.
Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el capdavanter de la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, i diu: Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l'assemblea et lloaré.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
"Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?" L'autor de la carta proposa aquestes paraules del salm 8 per tal de recordar als creients l'extraordinari amor de Déu, el qual per salvar l'home del poder del mal i de la mort no resta mirant des de les altures del cel sinó que envia el seu propi Fill perquè prengui cura de l'home i el salvi. Per al Senyor, els homes no són una cosa menor sinó objecte del seu amor. Mogut per aquest amor envia el seu Fill a la terra per "portar molts fills a la glòria" (v. 10). Per això, el Fill ha davallat fins a les profunditats de la història humana per aplegar tots els homes i portar-los estalvis al cel. Jesús, d'aquesta manera, ha esdevingut el "qui havia de guiar-los a la salvació" (v.10). Tot i essent Fill de l'Altíssim no es va avergonyir de nosaltres, del nostre pecat, de la nostra pobresa. És una afirmació que ha de fer-nos reflexionar sobre la qualitat de l'amor de Déu per nosaltres: un amor que va més enllà del nostre pecat, del nostre allunyament d'ell. És un amor que la raó humana no pot imaginar. És la tasca que ha assumit Jesús el Fill, que diu al Pare del cel: "Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit" (v.12). El diumenge de Pasqua, a les dones a qui va a trobar de bon matí, els diu: "Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran" (Mt 28,10).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
