Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Hebreus 2,14-18
Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d'Abraham.
Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Per als cristians d'aquella època, que vivien sota el malson de la persecució i el sofriment, l'anunci de tenir un gran sacerdot misericordiós era un gran consol. La passió i la mort de Jesús han vençut el poder del "diable" reduint-lo a la impotència. El poder del mal no podia destruir la comunitat dels "germans" del Senyor. Jesús ha assumit la cura dels seus germans: "Ell no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d'Abraham" (v. 16). I no ho fa d'una manera remota. Ell es fa en tot semblant als seus germans per fer-se'n càrrec fins al final. I per aquesta fraternitat radical, ha estat constituït pel Pare "gran sacerdot misericordiós". És la primera vegada que aquest apel·latiu és utilitzat en referència a Jesús en el Nou Testament. L'autor, però, no l'inscriu en una perspectiva de distància dels homes, sinó en el si del vincle de la filiació directa amb el Pare i de la fraternitat amb els homes. Aquesta comunió, pagada per Jesús amb la seva pròpia mort, el converteix en "gran sacerdot" ple de misericòrdia per als cristians i per a la humanitat sencera. "I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats" (v. 18), escriu l'autor. Ell és "gran sacerdot" precisament a causa del vincle de fraternitat que ha establert amb els "descendents d'Abraham", és a dir, els deixebles i tota la humanitat. En aquesta comunió que uneix el Pare, el Fill i la comunitat dels germans, podem albirar el misteri de l'Església, entesa com una comunitat que prega i és admesa a la presència del tron ??de Déu pel seu gran sacerdot, Jesucrist.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
