LA PREGÀRIA CADA DIA

VI del temps ordinari

Primera Lectura

Jeremies 17,5-8

Això diu el Senyor:
"Maleït l'home confia en els homes
i busca qui li faci de braç dret,
mentre el seu cor'allunya del Senyor.
Serà com un matoll de l'Arabà
que mai no tasta la pluja;
viu en un desert xardorós,
en una terra salabrosa no es pot habitar.
Beneït l'home que es refia del Senyor,
que posa en el Senyor la confiança.
Serà com un arbre arrela vora l'aigua,
que enfonsa les arrels ran del torrent;
no té por quan ve l'estiu,
el seu fullatge es manté verd;
no es neguiteja en anys de secada,
no deixa de donar fruit.

Salm responsorial

Salm 1

Antífona

Feliç l’home que escolta la Paraula del Senyor.

= Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, †
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu en companyia dels descreguts;

- estima de cor la Llei del Senyor,
medita la seva Llei de nit i de dia.

- Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
dóna fruit quan n’és el temps,

- i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.

- No serà aquesta la sort dels injustos:
seran com la palla escampada pel vent.

- En el judici no sabran què respondre,
callaran els pecadors en l’aplec dels justos.

- El Senyor coneix el camí dels justos,
però el camí dels malvats acaba malament.

Segona Lectura

1a Corintis 15,12.16-20

Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 6,17.20-26

Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
-Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.
"Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
"Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
"Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
"Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol!
"Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam!
"Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu!
"Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.
(Mt 5,38-48)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Aquest diumenge el podem anomenar el "diumenge de les benaurances o de la felicitat". Jesús, després d'haver passat la nit pregant, baixa de la muntanya i es troba amb una gran multitud: tots volen escoltar-lo, tocar-lo, sentir-lo a prop. L'evangelista observa, amb una certa sorpresa que "els turmentats per esperits malignes també eren curats". Tothom esperava una vida nova, una vida millor, i esperaven trobar-la través d'aquell jove profeta que venia de Natzaret: "sortia d'ell una força que guaria tothom".
Jesús, veient tota aquella gentada, decideix iniciar una nova etapa de la seva missió amb un dels discursos més profundament pertorbador, el de les Benaurances. No es tracta del manifest d'una nova ideologia, ni molt menys una exhortació adreçada a uns quants herois. Són paraules directes adreçades als pobres, a la gent que plorava, als que eren insultats i rebutjats, a qui demanava una mica d'afecte, a qui mirava de tocar al menys la vora del mantell d'aquell profeta.
No obstant, la benaurança no neix de la seva situació de misèria o de malaltia. La benaurança es realitza perquè Déu ha volgut ocupar-se d'ells abans que dels altres. Aquest és el temps nou instaurat per Jesús: Déu dóna pa a qui té fam, transforma en joia el plor dels afligits i en alegria la tristesa dels desesperats. El regne és dels pobres, ja des d'ara, perquè Déu és amb ells. L'Evangeli no ens porta a un moralisme fàcil i superficial sobre els "pobres bons", com si la situació desfavorable els fes millor moralment que als altres. No, els pobres són com tots nosaltres, bons i dolents. La benaurança neix de tenir Déu a prop perquè s'és pobre. El mateix els passa als malalts i als febles, als presoners i als encarcerats. Tots ells, presos pel drama del sofriment, no han de desesperar: Déu els ha elegit com els seus amics preferits i vesa sobre ells amb abundància la seva misericòrdia.
Per això l'Evangeli, valent-se del contrast, afegeix als quatre "feliços vosaltres", quatre "ai de vosaltres": ai de vosaltres els rics, ai de vosaltres els qui aneu tips, ai de vosaltres els qui ara rieu, ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres. "Ai", perquè en aquests moments és més fàcil sentir-se autosuficient i, en absolut, necessitat, ni tan sols de Déu. El ric que hi ha en cadascú de nosaltres, s'arrisca a tancar-se en si mateix fins a quedar-ne presoner. "Ai de nosaltres" quan deixem que prevalgui el ric que hi ha en nosaltres. Jesús no vol exaltar la pobresa ni condemnar la riquesa. La salvació no depèn de la pròpia situació, sinó en sentir-se, o millor en ser, fill de Déu. Si nosaltres rics en acostem a Déu, els pobres seran benaurats perquè juntament al Senyor ens tindran a prop també a nosaltres, com els seus germans.