LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

III de Quaresma
Memòria del Beat Oscar Arnulfo Romero, màrtir, assassinat el 1980 a l'altar durant la celebració de l'Eucaristia. Memòria de la massacre de les Fosses Ardeatines, que va tenir lloc a Roma el 1944, on 335 persones van ser assassinades pels nazis.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 24 de març

III de Quaresma
Memòria del Beat Oscar Arnulfo Romero, màrtir, assassinat el 1980 a l'altar durant la celebració de l'Eucaristia. Memòria de la massacre de les Fosses Ardeatines, que va tenir lloc a Roma el 1944, on 335 persones van ser assassinades pels nazis.


Primera Lectura

Èxode 3,1-8.13-15

Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: "M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?"
Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
-Moisès, Moisès!
Ell respongué:
-Sóc aquí.
Déu li digué:
-No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
I va afegir:
-Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué:
-He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. Moisès va dir a Déu:
-Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten: "Quin és el seu nom?", què els he de respondre?
Llavors Déu digué a Moisès:
-Jo sóc el qui sóc.
I afegí:
-Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres.
Després, Déu va ordenar a Moisès:
-Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres." Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m'invocaran totes les generacions.

Salm responsorial

Salm 102 (103)

Antífona

La tendresa del Senyor és gran com el cel.

- Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.

- Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

- Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;

- rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable;

- et sacia dels béns que desitjaves,
i tu, com l’àguila, recobres la joventut.

- El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.

- Ha revelat a Moisès els seus camins,
les seves gestes, als fills d’Israel.

- «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»

- No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre;

- no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

- El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;

- llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.

- Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,

- perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.

- La vida de l’home dura com l’herba,
floreix com la flor dels camps:

- desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.

- Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;

= la seva bondat s’estén als fills dels fills †
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

- El Senyor té el seu tron en el cel,
i el seu regnat s’estén per l’univers.

= Beneïu-lo, àngels del Senyor, †
herois poderosos que compliu les seves ordres,
sempre a punt d’obeir els seus manaments.

- Beneïu el Senyor, tots els seus estols,
servidors que executeu els seus designis.

= Beneïu el Senyor, totes les seves criatures, †
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Segona Lectura

1a Corintis 10,1-6.10-12

Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar, i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d'una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. No murmureu, com alguns d'ells murmuraren, i van morir a mans de l'exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.
Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Lluc 13,1-9

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:
-¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
I va afegir aquesta paràbola:
-Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:
"-Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
"Ell li respongué:
"-Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

La litúrgia d'aquest diumenge s'obre amb la narració de l'experiència religiosa de Moisès a la muntanya de l'Horeb. En aquest indret "se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa". Era una flama que cremava però no es consumia. Així mateix passa amb la Paraula de Déu: crema la nostra vida però no la destrueix, ens causa inquietud però no ens aniquila.
I el Senyor li diu a Moisès: "He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis". Moisès es troba amb una bardissa d'amor, un foc que crema per alliberar el poble d'Israel de l'esclavitud d'Egipte. I el Senyor que cremava d'amor pel seu poble demana a Moisès que l'ajudi. Sobre la muntanya de l'Horeb Déu es manifesta a Moisés com un Déu proper, que acompanya sense mai abandonar. La definició que Déu dóna de si mateix a l'Horeb, arriba amb Jesús a la seva culminació: Jesús és la bardissa encesa definitiva ("He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!" Lc 12,49). És ell qui ha dit als seus deixebles: "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món" (Mt 28,20).
La pàgina evangèlica ens presenta Jesús, que és pel seu poble com un vinyater que intercedeix prop de l'amo per salvar una figuera. Durant anys aquest arbre no ha donat fruit i l'amo, indignat, el vol tallar. El vinyater insisteix perquè l'amo esperi una mica més, i el convenç. Amb aquesta paràbola Jesús no fa sinó descriure la nostra vida, que sovint no dóna fruit però es salvada per la misericòrdia de Jesús, que s'ha fet defensor de cadascú de nosaltres. No obstant, ell ens demana que ens deixem tocar el cor. La Quaresma és un temps oportú per deixar-nos tocar el cor per l'Evangeli.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.