IV de Quaresma Llegir més
IV de Quaresma
Primera Lectura
Josuè 5,9-12
Llavors el Senyor digué a Josuè:
-Avui us he tret la ignomínia d'Egipte que portàveu damunt vostre.
Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. I encara avui porta aquest nom.
Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, a les planes de Jericó. Des de l'endemà d'haver celebrat la Pasqua, van menjar el gra torrat i el pa sense llevat que havien preparat amb les collites del país. Des d'aquell matí va deixar de caure el mannà. Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan.
Salm responsorial
Salm 33 (34)
Antífona
Beneïm el Senyor en tot moment.
- Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
- La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
- Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
- He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
- Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
- El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.
- Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.
- Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.
- Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
- Els rics s’empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.
- Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.
- Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?
- Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
- Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.
- Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.
- El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
- Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.
- El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d’esperit.
- El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l’allibera;
- vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.
- La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.
- El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.
Segona Lectura
2a Corintis 5,17-21
És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
Lectura de l'Evangeli
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Lluc 15,1-3.11-32
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
-Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
I digué encara:
-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
"-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
"Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
"Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors entrà dintre d'ell i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m'estic aquí morint de fam! M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
"Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
"-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
"Però el pare digué als seus criats:
"-De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
"I es posaren a celebrar-ho.
"Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
"-El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
"El fill gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
"-Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
"El pare li contestà:
"-Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Homilia
Aquest diumenge és anomenat laetare (diumenge de l'alegria), reprenent la primera paraula de la Litúrgia. És una invitació a interrompre la severitat del temps quaresmal i a gaudir-ne. La Litúrgia ens exhorta a alegrar-nos de la Pasqua del Senyor, que venç definidament el pecat i la mort.
Jesús explicant la paràbola del fill pròdig vol descriure allò que ell està fent, és a dir, acollir els pecadors. Jesús comença la narració amb la petició del fill més jove, demanant la seva part de l'herència. Quan ja l'ha obtinguda, se'n va de casa. La seva vida, en un primer moment brillant i plena de satisfaccions, es veu més tard afectada per la violència de la fam i per l'abandó dels amics. Es queda sol i es veu en la situació d'haver de pasturar porcs. La vida d'aquest fill està destrossada i li és amarg el record dels dies quan estava a casa del seu pare. I és precisament l'amargor de la vida en la qual ha caigut que el fa reflexionar. D'aquí la decisió de tornar al pare. "És el temps del retorn", pel fill. I ho és també per nosaltres. El pare està esperant. I quan el fill "encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué". Encara no sap perquè el fill torna, ni sap què li dirà. El que importa és que ha tornat. Va cap a ell, no permet que digui res, i l'abraça. El cor del fill es destrava i també ho fa la llengua. Diu poques paraules. Sembla que el pare ni tan sols l'escolti i, després d'haver-lo vestit amb roba nova, calçats els peus amb les sandàlies i l'anell al dit, ordena que preparin immediatament una gran festa. El temps del retorn culmina amb una festa extraordinària.
El fill gran, però, no ho entén. No vol entrar a la sala on es celebra la festa. Adreça al pare unes paraules molt dures: "Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras!" El pare respon amb dolcesa a aquell fill de cor endurit: "Fill, tu sempre ets amb mi", i afegeix amb fermesa: "calia celebrar-ho i alegrar-se". El fill gran tot i estar a casa és lluny del cor del pare. El seu cor és ple d'orgull pels seus presumptes drets. I resta fora, tot sol. No es pot alegrar pels altres, ni tan sols pel retorn del germà que "era mort i ha tornat a la vida". Hi ha una gràcia del "temps del retorn", una gràcia de la Quaresma: redescobrir la consciència del propi pecat, de les pròpies debilitats i estendre la mà a Déu. I el Senyor ens cobreix d'amor. Podríem imaginar la litúrgia del diumenge com la festa que el Senyor ens prepara perquè puguem degustar la grandesa de la seva misericòrdia i el seu amor
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
