LA PREGÀRIA CADA DIA

Diumenge de Rams

Primera Lectura

Isaïes 50,4-7

El Senyor Déu
m'ha donat un parlar que convenç,
perquè, amb la paraula,àpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquè l'escolti
i sàpiga parlar i convèncer.
El Senyor Déu'ha parlat a cau d'orella,
i jo no m'he resistit
ni m'he fet enrere.
He parat l'esquena qui m'assotaven,
i les galtes qui m'arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i escopinades.
Però el Senyor Déu m'ajuda,
i per això no em dono per vençut;
per això paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial

Salm 21 (22)

Antífona

Jesús, home fet al dolor, has conegut el sofriment.

- Déu meu, Déu meu,
per què m’has abandonat?

- Estàs lluny de salvar-me,
no t’arriba el meu clam.

- Déu meu, crido de dia i no respons;
crido de nit i no trobo repòs.

- I això que tu ets el Sant
i tens per tron les lloances d’Israel!

- En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;

- a tu clamaven i eren salvats,
en tu confiaven i no foren confosos.

- Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.

- Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:

- «Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l’alliberi, si tant se l’estima!»

- Ets tu qui em tragueres del si de la mare
i em confiares als seus pits;

- acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
des del si de la mare ets el meu Déu.

- No t’allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m’ajudi.

- M’envolta un ramat de braus,
m’acorralen vedells de Basan;

- uns lleons que destrossen i rugeixen
obren la boca contra mi.

- Tot jo m’escolo com l’aigua,
se’m deslloriguen tots els ossos.

- El cor, com si fos cera,
se’m fon a dins de les entranyes.

= La meva gola està resseca com terrissa, †
la llengua se m’encasta al paladar.
M’ajeus a la pols de la mort.

- M’envolta una munió de gossos,
m’encercla un estol de malfactors;

- m’han foradat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.

= Em miren, em contemplen satisfets; †
es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.

- Però tu, Senyor, no t’allunyis;
força meva, vine de pressa a ajudar-me.

- Allibera la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos;

- salva’m de la gola del lleó,
guarda’m de les banyes del brau.

= Senyor, m’has escoltat! †
Anunciaré el teu nom als meus germans,
enmig de l’assemblea et lloaré.

= «Fidels del Senyor, lloeu-lo, †
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel!

- Perquè no ha rebutjat ni menyspreat
el qui és pobre i desvalgut;

- no li ha amagat la seva mirada,
i quan cridava auxili l’ha escoltat.»

= En tu s’inspirarà el meu cant †
davant de tota l’assemblea;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.

= Els humils en menjaran fins a saciar-se, †
lloaran el Senyor els qui el cerquen.
I diran: «Que visqueu per molts anys!»

- Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,

- es prosternaran davant d’ell
totes les famílies dels pobles.

- Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà de les nacions.

= Els qui són a la terra l’adoren, †
s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols.
Per a ell viurà la meva ànima.

- Una descendència servirà el Senyor;
parlaran d’ell a aquesta generació.

= Vindran a anunciar la seva bondat †
al poble que ha de néixer.
I diran: «El Senyor ha fet tot això!»

Segona Lectura

Filipencs 2,6-11

Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no res:
prengué la condició de servent
i es féu semblant als homes.
Essent humà el seu aspecte,
s'abaixà
i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el nom de Jesús
tothom s'agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Lluc 22,14-23,56

Quan va ser l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué:
-Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
-Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
-Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
-Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. El Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!
Llavors començaren a preguntar-se l'un a l'altre quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.
Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué:
-Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.
"Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d'Israel.
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Jn 13,36-38)
"Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.
Pere li digué:
-Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort.
Però Jesús li respongué:
-T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.
Després els digué:
-Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?
Li respongueren:
-No res.
Ell els digué:
-Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una. Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s'està complint.
Ells digueren:
-Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
-Ja n'hi ha prou!
(Mt 26,36-46; Mc 14,32-42)
Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
Arribat al lloc, els digué:
-Pregueu demanant de no caure en la temptació.
Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava dient:
-Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. Els digué:
-Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Jn 18,3-12)
Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué:
-Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?
Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
-Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?
I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.
Però Jesús va dir:
-Deixeu-los fer!
I tocant-li l'orella, el va guarir.
Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:
-Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.
(Mt 26,57-58.69-75; Mc 14,53-54.66-72; Jn 18,12-18.25-27)
El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:
-Aquest home també hi anava, amb ell.
Pere ho negà:
-No, dona; no el conec de res.
Poc després, un altre el va veure i digué:
-Tu també ets d'ells.
Pere contestà:
-No, home; no ho sóc pas.
Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:
-És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
Però Pere va replicar:
-No, home; no sé de què parles.
A l'instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: "Avui, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades." I així que va ser fora, va plorar amargament.
(Mt 26,67-68; Mc 14,65)
Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l'escarnien i li pegaven. Van tapar-li la cara i li preguntaven:
-Fes de profeta! Digue'ns qui t'ha pegat!
I proferien contra ell moltes altres injúries.
(Mt 26,59-66; Mc 14,55-64; Jn 18,19-24)
En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell i li digueren:
-Si ets el Messies, digue'ns-ho.
Ell els respongué:
-Si us dic que sí, no em creureu, i si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.
Llavors tots van dir:
-Per tant, tu ets el Fill de Déu!
Jesús els contestà:
-Vosaltres dieu que ho sóc.
Ells van dir:
-Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?
(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Jn 18,28-38)
Aleshores es va aixecar tota l'assemblea i el dugueren a Pilat. I van començar així la seva acusació contra ell:
-Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.
Pilat el va interrogar:
-¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
-Tu ho dius.
Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
-No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.
Però ells insistien:
-Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.
Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.
Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar una peça de roba llampant, i el tornà a enviar a Pilat. Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.
(Mt 27,15-26; Mc 15,6-15; Jn 18,39-19,16)
Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els digué:
-M'heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
( ) Llavors tots alhora es posaren a cridar:
-Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs!
Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.
Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaven:
-Crucifica'l, crucifica'l!
Per tercera vegada Pilat els digué:
-Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se.
Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.
(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Jn 19,17-27)
Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
-Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat." Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" Perquè, si tracten així l'arbre verd, què en serà, del sec?
En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia:
-Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.
El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:
-Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
També l'escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:
-Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!
Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: "Aquest és el rei dels jueus."
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:
-¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!
Però l'altre, renyant-lo, li respongué:
-¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
I deia:
-Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué:
-En veritat t'ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Jn 19,28-30)
Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força:
-Pare, a les teves mans confio el meu esperit.
I havent dit això, va expirar.
Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
-Realment, aquest home era innocent.
Tota la gent que s'havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. S'estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea i que ara s'ho miraven.
(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Jn 19,38-42)
Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. Després se'n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.
(Mt 28,1-8; Mc 16,1-8; Jn 20,1-10)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

El Diumenge de Rams, que obre aquesta gran i santa setmana, està marcat alhora per l'entrada de Jesús a Jerusalem i per la narració de la seva passió i mort. La litúrgia, reunint en una única celebració aquests dos esdeveniments cronològicament diferents, sembla voler treure de la nostra ment tot equívoc sobre el triomf de Jesús: entra com un rei però és un rei diferent dels reis d'aquest món. Regna des d'un tron que no és com el dels regnes dels homes. No venç amb els exèrcits o amb les aliances, i tampoc no s'afirma ell mateix amb un nombrós i fort grup de pressió. Als deixebles durant el Sant Sopar, els diu: "Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d'actuar pas així; el més important d'entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix". Aquell mateix vespre, Jesús va experimentar en la seva pròpia carn, fins a les darreres conseqüències, aquelles paraules.
Era fàcil adonar-se que aquella mort era injusta. La mort, d'altra banda, mai no és justa, ni després dels més terribles crims, però és fàcil dir que la mort d'aquell home era realment injusta. No havia fet cap mal, "tot ho ha fet bé" (Mc 7,37), havia dit la gent en una ocasió. Els qui escolten la narració d'aquesta mort amb una mica de cor, es commouen i s'indignen: aquell home bo va haver de patir molt i va morir a la creu només perquè havia parlat de l'Evangeli i havia dit que era el Fill de Déu. Cadascun de nosaltres, en acabar la lectura de la "Passió", sent aflicció i pesantor, i té la temptació de dir: "jo no ho hauria fet", o de justificar-se: "no sóc Pilat, no sóc Herodes, ni tan sols sóc Judes..." Però també hi ha Pere, que no és el pitjor dels deixebles, i si no és el millor és sens dubte el més important, és el deixeble al qual Jesús va confiar la més gran responsabilitat. Pere té una gran idea d'ell mateix, és orgullós, fins i tot primmirat. S'ofèn quan Jesús li diu que el trairà: "Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort", respon. I tot i així, una dona el fa trontollar. Pere es va desmuntar quan va creuar la seva mirada amb la de Jesús: "Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit" (Lc 22,62). Els cristians, nosaltres, no som herois, som com tothom. Però si els nostres ulls es creuen amb els ulls d'aquell home que va a la mort, també nosaltres recordarem les paraules del Senyor i serem alliberats de les nostres pors. És la gràcia d'aquesta setmana: poder estar prop d'aquell home que pateix i que mor, per poder creuar la seva mirada amb la nostra.