LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la Pasqua
Paraula de déu cada dia

Pregària de la Pasqua

Memòria de sant Marc evangelista; va compartir amb Bernabé i Pau, i posteriorment amb Pere, el compromís de testimoniar i predicar l'Evangeli. És l'autor del primer Evangeli escrit. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la Pasqua
Dijous 25 de abril

Memòria de sant Marc evangelista; va compartir amb Bernabé i Pau, i posteriorment amb Pere, el compromís de testimoniar i predicar l'Evangeli. És l'autor del primer Evangeli escrit.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Pere 5,5-14

I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians.
Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. Per tant, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe, sabent que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments. I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur. D'ell és el poder per sempre. Amén.
Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir. Us saluda la comunitat, escollida com vosaltres, que és a Babilònia, i us saluda també Marc, el meu fill. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau fratern.
Pau a tots vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc, era cosí de Bernabé i des de jove freqüentava la comunitat dels deixebles de Jesús que es reunien a casa la seva mare, com relaten els Fets dels Apòstols (12,12). La tradició l'identifica amb el jove que durant la passió va fugir dels guàrdies nu, deixant a les seves mans el llençol amb què es cobria, per a recordar-nos que per seguir Jesús cal despullar-se de tot. Ja gran, Marc va acompanyar a Pau i a Bernabé en el seu primer viatge missioner. Successivament va anar amb Pere fins a Roma. En aquesta ciutat, atenent a les nombroses peticions de la comunitat cristiana, que assaboria la profunditat i bellesa de la predicació de l'apòstol, va escriure l'Evangeli que porta el seu nom. És el primer Evangeli que es va escriure i recull el testimoni de la predicació de Pere en la capital de l'Imperi. Al final d'aquesta primera carta de Pere, Marc i Pere són posats en relació amb Babilònia, nom amb què es feia referència a Roma i a la situació difícil dels cristians que hi vivien, semblant a la d'Israel a l'exili de Babilònia. L'últim capítol de la carta és ple de preocupació i afecte per Marc a qui anomena "el meu fill". El clou dirigint-se als cristians amb unes darreres paraules sobre la humilitat dels creients, cridats a ajudar els ancians al servei de la comunitat. Exhorta a tots a ser submisos, primer a Déu i després els uns als altres. La humilitat fa als cristians igual a Jesús, que es lliura al servei de tots. I és bonica la imatge evocada per l'apòstol: revestir-se d'humilitat com d'un mantell per al servei mutu. Potser l'apòstol recordava l'escena del lavatori dels peus en l'Últim Sopar. I per descomptat, recorda, l'advertència del mestre, després la seva protesta excessiva: "Si no et rento, no tindràs part amb mi" (Jn 13,8). La humilitat és l'actitud que qualifica el deixeble i el salva de l'orgull, arrel de tots els vicis. L'adversari (el diable), ja present al jardí terrenal, a través l'orgull continua enganyant i temptant els homes perquè n'esdevinguin esclaus. L'apòstol exhorta a resistir perquè la seva acció té el propòsit de destruir-nos, i fins i tot devorar-nos amb les seves urpes àvides i insaciables. I afegeix que en la fe podem vèncer-lo encara que sembli fort. L'apòstol Pere, tancant la carta, obre al futur concedit als deixebles: "I després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur". Ferms sobre el fonament que és Crist, els deixebles poden viure ja des d'ara la futura "condició de ressuscitats". Marc "intèrpret de Pere", amb el seu Evangeli, ens ajuda a immergir-nos en la fe de l'apòstol que el Senyor ha col·locat al capdavant de la seva Església.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.