LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la Pasqua
Paraula de déu cada dia

Pregària de la Pasqua

Per als jueus és el dia de la Xoà, en què es recorda l'extermini del poble jueu en els camps de concentració nazi durant la segona guerra mundial. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la Pasqua
Dissabte 27 de abril

Per als jueus és el dia de la Xoà, en què es recorda l'extermini del poble jueu en els camps de concentració nazi durant la segona guerra mundial.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 4,13-21

Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n'estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús i, com que veien dret al seu costat l'home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
-Què en farem, d'aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s'ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d'aquest Jesús.
Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. Pere i Joan els van replicar:
-Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit.
Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s'ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Continua la narració de l'interrogatori de Pere i Joan davant els dirigents, els notables i els mestres de la Llei, després de la guarició de l'invàlid. Aquests estaven estranyats de la "valentia" amb la qual els dos deixebles de Jesús responien les seves preguntes. I ho estaven sobretot si tenien en compte la seva baixa condició social, "homes sense cultura ni instrucció". El text dels Fets fa notar la força conjunta de les paraules dels deixebles acompanyades de la presència de l'invàlid guarit. Era evident la novetat del que havia succeït: el que tenien davant, el judici amb el que s'enfrontaven, era la força de les paraules evangèliques que havien obrat coses extraordinàries. D'aquí la sorpresa pel que havia passat, i també la preocupació per la possible reacció negativa de la gent en cas de condemna. Així doncs, els ancians van intentar intimidar-los mitjançant amenaces. Però l'Evangeli havia canviat profundament Pere i Joan. Després de la vinguda de l'Esperit que havia baixat als seus cors, s'havien fet forts. "Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit". No és una resposta arrogant i tampoc ofensiva. Constitueix un extraordinari exemple de com comunicar i defensar l'Evangeli. Pere i Joan són conscients que ja no podran romandre en silenci: ja no tenen por. El silenci hauria significat no tenir cap interès en l'Evangeli. Qui té l'Evangeli en el cor no pot deixar de comunicar-lo, encara que li costi la vida. Però ho ha de fer d'una manera eficaç i respectuosa. El cristianisme és més obra d'atracció que no pas de convicció.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.