LA PREGÀRIA CADA DIA

Festa de la Trinitat
Les Esglésies ortodoxes celebren la Pentecosta.

Primera Lectura

Proverbis 8,22-31

"El Senyor em posseïa al començament,
abans de les seves obres, des de sempre.
Em va formar a l'inici del temps,
des de l'origen, des del primer moment de la terra.
Em va infantar quan els oceans no existien
ni brollaven les fonts d'aigua viva.
Abans que s'assentessin les muntanyes,
abans dels turons, ja m'havia infantat,
quan encara no havia fet l'amplària de la terra,
el primer grapat de fang dels continents.
Jo hi era quan desplegava la volta del cel
i marcava un horitzó a l'oceà;
quan a dalt penjava els núvols
i contenia les aigües abismals;
quan imposava un límit a la mar
que les aigües no han de traspassar,
i quan senyalava els fonaments de la terra.
Jo era al seu costat com un mestre d'obres
i feia les seves delícies cada dia,
jugant davant d'ell sense parar.
Jugava per la terra que ell havia creat,
i m'era deliciosa la companyia dels homes.

Salm responsorial

Salm 8

Antífona

Que n’és, de gloriós, Senyor, el teu nom per tota la terra.

= Senyor, sobirà nostre, †
que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
En el cel tens posada la teva majestat.

= Amb la paraula dels infants i dels nadons †
has assentat els fonaments d’un baluard contra els teus adversaris,
per fer callar el rebel i l’enemic.

- Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,

- jo em dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»

- Gairebé l’has igualat als àngels,
l’has coronat de glòria i dignitat,

- has fet que dominés la teva creació,
tot ho has posat sota els seus peus:

- ramades de vedells i d’ovelles,
fins i tot els animals de la selva,

- l’ocell que va pel cel i els peixos de la mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.

- Senyor, sobirà nostre,
que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!

Segona Lectura

Romans 5,1-5

Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 16,12-15

"Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Evangeli de Joan (16,12-15) refereix algunes paraules de Jesús dirigides als deixebles la nit de l'últim sopar. Quantes coses quedaven per dir abans de deixar-los! No solament disposava de poc temps, sinó que, sobretot, els deixebles no podrien entendre del tot el que els havia de dir. Els va assegurar però: "Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor". L'Esperit porta els deixebles al cor de Déu, al món de Déu, a la vida de Déu, que és comunió d'amor entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. El Déu cristià (i ens hauríem de preguntar si molts cristians creuen en el Déu de Jesús!) no és una mònada, una entitat individual, en qualsevol cas poderosa i majestuosa. El Déu de Jesús és una "família" de tres persones i es podria dir que la seva unitat neix de l'amor, és a dir, s'estimen tant que són una sola cosa. Aquesta increïble "família" ha entrat en la història dels homes per cridar tothom a formar part d'ella. Sí! A tots se'ls convida a formar part d'aquesta "família de Déu" tan especial. Al començament i al final de la història existeix la comunió del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. L'horitzó trinitari ens compromet a tots, sense excloure a ningú. Per això diem que la "comunió" és el nom de Déu i la veritat de la creació. Aquest horitzó "trinitari" és sens dubte el repte més candent llançat avui per l'Església, o millor, a totes les Esglésies cristianes, és a dir, a totes les religions, a tots els homes. És el desafiament a viure en l'amor tots plegats, els homes i les dones, la totalitat dels pobles de la terra, amb la seguretat que allà on hi ha amor hi ha Déu.