Memòria de sant Esteve (+1038) rei d'Hongria. Es convertí a l'Evangeli i va promoure l'evangelització del país. Llegir més
Memòria de sant Esteve (+1038) rei d'Hongria. Es convertí a l'Evangeli i va promoure l'evangelització del país.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Josuè 24,1-13
Josuè va reunir a Siquem totes les tribus d'Israel. Va convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d'Israel. Tots es presentaren davant de Déu. Llavors Josuè digué a tot el poble:
-Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l'altra banda del riu Eufrates i adoraven altres déus. Jo vaig treure el vostre pare Abraham del país situat a l'altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaan i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac, i a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. A Esaú li vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte. Més tard, vaig enviar Moisès i Aaron i vaig assotar Egipte obrant-hi els prodigis que ja coneixeu; i després us en vaig fer sortir. Vaig fer sortir d'Egipte els vostres pares, que arribaren fins al Mar Roig, però els egipcis van perseguir-los fins allà, amb els seus carros i guerrers. Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar tornés sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Després de veure amb els vostres propis ulls el que jo havia fet als egipcis, vau viure molts anys al desert, fins que us vaig conduir al país dels amorreus, que habitaven a l'altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perquè els vaig fer desaparèixer de davant vostre. També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos. Però jo no vaig voler escoltar Balaam i, en comptes de maleir-vos, us va beneir; així us vaig alliberar del seu poder. Després de travessar el Jordà, arribàreu a Jericó. Us van fer la guerra tant els senyors de Jericó com els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, però jo els vaig posar tots a les vostres mans. Vaig enviar eixams de vespes al vostre davant, i no foren pas les vostres espases o els arcs els que van fer fugir els dos reis amorreus. Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d'unes vinyes i d'uns oliverars que no havíeu plantat."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Josuè va reunir totes les tribus d'Israel amb els ancians i els va recordar la llarga història de salvació des d'Abraham als patriarques, Moisès i tot el camí en el desert fins a la terra que ara habitaven: "Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d'unes vinyes i d'uns oliverars que no havíeu plantat" (13). Aquest text ens recorda que mai hem d'oblidar la història de l'amor de Déu, de la qual ara gaudim els fruits. Recordar-la ens allibera de la temptació de l'orgull, que tan fàcilment s'apodera d'allò que és només un do gratuït. La memòria ens ajuda a entendre com som el fruit d'un amor molt més gran que la nostra pobra persona i que aquest no s'inicia amb nosaltres mateixos, com podríem arribar a creure portats per l'egocentrisme. Déu no vol humiliar el poble d'Israel. Sovint la gent pensa que els altres són feliços amb el protagonisme, perquè així retroben el seu jo. No. Els homes són feliços quan recorden i senten amor per la seva vida; el veritable protagonisme no és l'autoafirmació, sinó el correspondre a l'amor que es rep, comprendre'l i per tant perdre-s'hi! Jesús dirà als seus deixebles que sense ell no poden fer res. No els humilia, sinó que els fa sentir el molt que són estimats! Déu recorda que allò que el poble té no és fruit del seu coratge, de la seva força. Quan el poble de Déu confia en la força com qualsevol altre poble, perd, perquè la veritable força d'Israel és l'amor de Déu, la seva protecció. Tots nosaltres collim on no hem sembrat, recollim fruits que altres han desitjat. Comprendre-ho i recordar-ho ens allibera de la idea dels mèrits, ens allibera del posseir, i ens ajuda a gaudir de fruits que no són nostres. Tot és do, i només això ens fa realment feliços.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
