LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 20 de setembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Timoteu 6,2c-12

Els qui ensenyen doctrines incorrectes en comptes d'adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, estan encegats per l'orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D'aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, altercats de gent que té l'enteniment corromput, allunyada de la veritat i que es mira la pietat com un negoci.
I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s'acontenta amb el que té! Perquè no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi agafat, alguns s'han desviat de la fe i s'han clavat al cor molts sofriments.
Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la dolcesa. Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Per tercera vegada l'apòstol adverteix a Timoteu sobre els qui falsifiquen l'ensenyament evangèlic (veure 1,3-20; 4,1-11). De fet es separen de la comunitat perquè no segueixen "les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist", les úniques que són font de salvació perquè només elles alliberen del pecat i de la mort. Qui deixa prevaldre el propi orgull hi resta sotmès: no veu res més que a si mateix. És la ceguesa de què parla l'apòstol i que porta a no entendre res i a "altercats de gent que té l'enteniment malmès". Aquest comportament arrogant i ple de vanaglòria no és quelcom inofensiu: esdevé perjudicial per a la comunitat. L'orgull destrueix l'amor fratern, que, en canvi, ha de ser la màxima qualitat de la comunitat. Els fruits amargs de l'orgull són "les enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, altercats". L'apòstol adverteix amb una força particular que els falsos mestres abusen de la pietat amb la finalitat d'obtenir beneficis personals. Per al deixeble es tracta de tot el contrari: "la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futur" (4,8). La vida fonamentada en la "pietat" evangèlica és una riquesa guanyada pel temps present i per l'eternitat. Però sempre s'ha de combinar amb la suavitat, amb la moderació per mantenir-se lliures de tota cobdícia, contents amb el que Déu ens ha donat. Pau, per remarcar la correcta possessió dels béns terrenals, demana un pensament que ja es troba en l'Escriptura: "Hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res". És una dita que recull una saviesa antiga que no vol el menyspreu dels béns terrenals però tampoc la seva exaltació fins a esdevenir-ne esclaus.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.