LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia

Pregària de la vigília

Festa de sant Wenceslau (+929), màrtir venerat com a màrtir a Bohèmia. Memòria de William Quijano, jove salvadoreny de la Comunitat de Sant Egidi, assassinat el 2009 per la violència de les maras. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 28 de setembre

Festa de sant Wenceslau (+929), màrtir venerat com a màrtir a Bohèmia. Memòria de William Quijano, jove salvadoreny de la Comunitat de Sant Egidi, assassinat el 2009 per la violència de les maras.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Zecaries 2,5-9.14-15

En una altra visió vaig veure un home que tenia a la mà una corda d'amidar. Li vaig preguntar:
-On vas?
Ell em respongué:
-Vaig a amidar Jerusalem. Vull saber-ne l'amplada i la llargada.
En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel anà a trobar-lo. El primer àngel li digué:
-Corre, digues a aquell home:
""Jerusalem serà una ciutat muralles:
tanta serà la gentada els ramats que hi viuran!
Diu el Senyor:
Jo mateix seré una muralla de foc de la ciutat,
i la meva glòria hi residirà."
"Alegra't, crida de goig, de Sió,
que vinc a viure enmig teu.
T'ho dic jo, el Senyor.
Aquell dia, moltes nacions'uniran a mi, el Senyor,
i formaran part del meu poble.
Però jo continuaré residint teu."
Quan això es complirà,às que m'ha enviat a tu Senyor de l'univers.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Immediatament després d'Ageu, és enviat al poble d'Israel un contemporani seu, el profeta Zacaries, sacerdot vinculat a Ezequiel. Zacaries es dedica a sostenir amb la Paraula de Déu, el poble que ha tornat a Jerusalem de l'exili a Babilònia. Després de la reconstrucció del temple, entre mil dificultats, els retornats no són capaços de superar la decepció per la falta de signes de la benedicció de Déu sobre el seu esforç. La pàgina que hem escoltat explica la tercera visió del profeta que ens porta a la visió d'una nova Jerusalem. El profeta hi veu una ciutat sense muralles, no només perquè és impossible circumdar-la a causa de la seva extensió, sinó perquè està destinada a donar cabuda a tots: "Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran!" (v. 8). Déu mateix serà la seva muralla, un mur de foc que defensarà la ciutat: "Jo mateix seré una muralla de foc entorn de la ciutat, i la meva glòria hi residirà" (v. 9). La característica de la Jerusalem celestial és la de ser una ciutat sense fronteres, sense murs que divideixin, tal com és l'amor de Déu, que no té límits perquè ningú és exclòs de la seva abraçada. Déu mateix l'habitarà: "Alegra't, crida de goig, ciutat de Sió, que vinc a viure enmig teu. T'ho dic jo, el Senyor" (v.14). I Déu és, per tant, la seva alegria, el seu consol, la seva defensa. La presència de Déu, vasta i sense límits, atrau a ella tots els pobles. És una visió de la universalitat de la promesa de Déu, que arribarà a la seva plenitud amb la vinguda del Messies, Jesús de Natzaret. L'Evangeli de Jesús és, en la seva essència, l'anunci de la salvació per a tots els pobles i totes les nacions. El profeta Zacaries ja ho havia anunciat amb antelació: "Aquell dia, moltes nacions s'uniran a mi, el Senyor, i formaran part del meu poble. Però jo continuaré residint enmig teu" (v. 15). Aquesta visió del profeta ja ha començat, i nosaltres en som partícips. El Senyor, que ens ha cridat, continua enviant-nos als confins de la terra perquè molts altres continuïn gaudint del seu amor i la seva salvació.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.