Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Romans 8,26-30
Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans. I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit ve en auxili de la nostra feblesa i ens ajuda a expressar la nostra pregària. Aquesta realitat ens permet d'acollir l'anhel de redempció que fins i tot l'univers creat sent a la seva manera. En aquest horitzó podem dir que tots esperem que es realitzin "el cel nou i la terra nova" dels quals parla l'Apocalipsi. Però el renaixement de l'univers creat passa a través dels homes. Només d'homes i dones nous, podrà néixer un món nou. Jesús, amb la seva mort i resurrecció, és el primogènit de la nova creació. A nosaltres, deixebles seus, ens dóna el seu Esperit que "ve a ajudar la nostra feblesa". És l'Esperit que ens suggereix la pregària perquè el món es transformi segons el designi de Déu. La pregària per tant, esdevé el primer i determinant mitjà de transformació del cor del creient i de la mateixa creació. Amb la pregària accelerem la vinguda del regne i la instauració d'una terra nova i d'un cel nou, els de l'amor i la pau. Estem cridats a conformar-nos a la imatge de Jesús, el Fill, i això significa que la seva resurrecció no és un esdeveniment que només es refereix a Ell, sinó que és una transformació total de la humanitat i del món que segueix Aquell que ha ressuscitat el primer. La comunitat no camina pels camins de la història, oblidant la seva crida a ser una deixebla santificada per l'Esperit; al contrari, és conscient del poder de l'Esperit que sosté el seu carisma en l'Església i el món.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
