Memòria de tots els qui s'han adormit en el Senyor. Recordem particularment aquells difunts que no són recordats per ningú i tots aquells que estimem. Llegir més
Memòria de tots els qui s'han adormit en el Senyor. Recordem particularment aquells difunts que no són recordats per ningú i tots aquells que estimem.
Primera Lectura
Isaïes 25,6.7-9
En aquesta muntanya,
el Senyor de l'universà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
Farà desaparèixer aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
engolirà per sempre la mort.
El Senyor Déu
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
Aquell dia diran:
"Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l'esperança ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada'esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat."
Salm responsorial
Salm 24 (25)
Antífona
Recorda’t, Senyor, del teu amor.
= A tu, Senyor, elevo la meva ànima. †
Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany;
que els enemics no triomfin sobre mi.
- Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany,
se l’enduran els qui t’abandonen per no res.
- Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.
= Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me, †
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.
- Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.
- No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove;
- recorda’t de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor.
- El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.
- Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.
- El camí del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d’aliança.
- Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.
- Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.
- Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.
- El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.
- Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.
- Gira’t, apiada’t de mi,
que em trobo sol i desvalgut.
- Eixampla el meu cor oprimit,
treu-me de la meva aflicció.
- Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat;
lleva’m tots els meus pecats.
- Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.
- Guarda la meva vida i allibera’m;
espero en tu, que no m’endugui un desengany.
- La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança.
- Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l’afligeixen.
Segona Lectura
Romans 8,14-23
Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: "Abbà, Pare!" Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 25,31-46
"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
"-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
"Llavors els justos li respondran:
"-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
"El rei els respondrà:
"-En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèieu a mi.
"Després dirà als de la seva esquerra:
"-Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
"Llavors ells li respondran:
"-Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
"Ell els contestarà:
"-En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
"I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
(Mc 14,1-2; Lc 22,1-2)
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
L'apòstol Pau ens convida a no oblidar el futur reservat als fills de Déu: "Vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills... I si som fills, també som hereus". I afegeix: "Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres". La memòria que celebrem avui ens mostra una espurna d'aquesta "gloria futura". Per a nosaltres aquesta glòria encara ha de venir. En canvi, als morts que han cregut en el Senyor ja els ha estat revelada. Ells habiten el cim de la muntanya més alta, on el Senyor ha preparat un banquet per a tots el pobles. I en aquesta muntanya, el vel "que cobreix la cara", és a dir, la indiferència que ens fa tancar en nosaltres mateixos, a ells els ha estat esquinçat: els seus ulls contemplen el rostre de Déu. Sí, ells ja no vessen llàgrimes de tristesa. I si en el cel hi ha llàgrimes, són llàgrimes d'emoció dolça i tendra sense fi. Avui, amb els ulls del cor, veiem els nostres estimats i cap a on anirem nosaltres.
És obvi que hi ha una separació entre ells i nosaltres. No obstant, hi ha una forta unió que no és visible als ulls del cos, però no per això és menys real. De fet és fins i tot més forta que abans perquè no es basa en les aparences externes, sovint enganyoses, i tots en tenim una trista experiència: amb quina freqüència fins i tot amics propers no ens deixen sols amb els nostres problemes? La comunió amb els nostres morts es fonamenta en el misteri de l'amor de Déu, que tot ho reuneix i tot ho sosté. Aquest amor és l'essència de la vida. Tot passa, fins i tot la fe i l'esperança. Només l'amor resta.
Tot això ens ho diu Jesús, el Senyor, en l'Evangeli que hem escoltat. Sí, és ben cert, l'únic que importa al llarg de la vida és l'amor. L'amor és l'única cosa que resta de tot el que hem dit i fet, pensat i planificat. I l'amor és sempre gran, encara que es manifesti en petits gestos com un got d'aigua, un bocí de pa, una visita, una paraula de consol, una mà que n'estreny una altra. L'amor és gran, és fort, és irresistible perquè és sempre una espurna de Déu que inflama i salva la terra. Benaurats nosaltres si seguim les paraules de l'Evangeli que hem escoltat. A la fi dels nostres dies ens sentirem dir: "Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món", i la nostra joia serà completa.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
