LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XXXI del temps ordinari Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 3 de novembre

XXXI del temps ordinari


Primera Lectura

Saviesa 11,22-12,2

El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada que cau a terra a trenc d'alba. Però, justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se. És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l'existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida. El teu alè immortal és present en tots els éssers.
Per això tu corregeixes de mica en mica els transgressors: els recordes allò mateix amb què han pecat i d'aquesta manera els amonestes perquè s'allunyin del mal i creguin en tu, Senyor.

Salm responsorial

Salm 144 (145)

Antífona

Lloem el teu nom, Senyor, per sempre més.

- T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.

- Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.

- El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

- Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.

- Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.

- Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.

- Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

- El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

- El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

- Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.

- Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.

- Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.

- El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.

- Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.

- Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.

- Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

- Són camins de bondat, els del Senyor;
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

- Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.

- El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

= Que els meus llavis lloïn el Senyor, †
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Segona Lectura

2a Tesalonic. 1,11-2,2

Per tot això, sempre preguem per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació que heu rebut; que amb el seu poder dugui a terme la vostra voluntat d'obrar el bé i faci activa la vostra fe. Així el nom de Jesús, nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
Pel que fa a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist i al moment en què ens reunirem amb ell, us preguem, germans, que no perdeu massa aviat el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l'Esperit o bé un ensenyament o una carta que han passat per nostres hagin anunciat que el dia del Senyor és imminent.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 19,1-10

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
-Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:
-Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador.
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
-Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
-Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
(Mt 25,14-30)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Zaqueu, encuriosit per l'entusiasme de la multitud, vol veure Jesús que passa per la ciutat. Però, com era de poca alçada, la multitud no li deixava veure. Potser no es parlava només de l'estatura física. La multitud, o millor dit, el clima convuls i confús de la ciutat, no deixa veure Jesús. I Zaqueu no estava per damunt d'aquella multitud, de la mateixa manera que cap de nosaltres no està per sobre o protegit de la mentalitat comuna de la majoria. Tots estem massa a terra, massa preocupats per nosaltres mateixos, per les nostres coses, per a poder veure Jesús que passa. Tampoc no n'hi ha prou a posar-se de puntetes i quedar-se on s'està. Zaqueu va haver de córrer endavant, sortir de la multitud i pujar a un arbre. I la multitud no és només la que hi ha fora de nosaltres; moltes vegades el nostre cor és ple de pensaments i preocupacions que no ens deixen sortir de nosaltres mateixos, sinó que ens mantenen sotmesos i esclaus del propi jo. Sí, hi ha una multitud en el cor de cada un de nosaltres i hem de sortir d'aquesta multitud.
Quan Jesús va passar, va mirar enlaire i va veure a Zaqueu. Li va dir: "Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva" (v. 5). Zaqueu "baixà de pressa i el va acollir amb alegria" (v. 6). L'Evangeli té pressa, té pressa perquè el món canviï, té pressa perquè cada un de nosaltres visqui millor, té pressa perquè la felicitat arribi a més gent, té pressa perquè els febles i els malalts siguin ajudats. I si algú diu: "Canviar és difícil", o bé: "És pràcticament impossible transformar la vida al nostre voltant", Zaqueu ens en dóna un exemple. Després de trobar-se amb Jesús, canvia la seva actitud i diu: "Dono als pobres la meitat dels meus béns" (v. 8). És una decisió molt realista, no diu "ho dono tot", sinó "la meitat dels meus béns", és a dir, posa una mesura i la respecta. Podríem dir que indica el camí del realisme quan valora la seva situació i decideix començar des d'allà per canviar-la. També nosaltres, gent corrent, podem trobar la nostra mesura concreta i observar-la. D'aquesta manera pot entrar la salvació a la nostra vida.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.