LA PREGÀRIA CADA DIA

XXXII del temps ordinari
Record de sant Lleó el Gran (+461), bisbe de Roma, que va guiar l'Església en temps difícils.

Primera Lectura

2n Macabeus 7,1-2.9-14

En una altra ocasió, van ser detinguts set germans juntament amb la seva mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, prohibida per la Llei de Moisès, i per aquest motiu els va fer assotar a cops de fuet i de nervis de bou. Un dels germans va parlar en nom dels altres:
-Què vols saber o obtenir de nosaltres? Estem disposats a morir abans de violar les lleis dels nostres avantpassats.
A punt d'exhalar el darrer sospir, deia al rei:
-Tu, malvat, ens arrenques aquesta vida, però el rei del món, per les lleis del qual morim, ens ressuscitarà per a una vida nova, eterna.
Després d'aquest, començà el suplici del tercer. Quan li van demanar que tragués la llengua, la va treure de seguida i allargà valerosament les mans, tot dient amb gallardia:
-De Déu he rebut aquests membres, i per amor a les seves lleis els sacrifico; i d'ell espero recuperar-los.
El mateix rei i els qui l'acompanyaven estaven sorpresos de la valentia d'aquell jove que tenia els turments per no res.
Mort aquest, van aplicar al quart les mateixes tortures cruels. A punt ja d'expirar, parlava així al rei:
-Val més morir a mans dels homes quan s'espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promès. Però per a tu no hi haurà pas resurrecció a la vida.

Salm responsorial

Salm 16 (17)

Antífona

Empara’m, Senyor, a l’ombra de les teves ales.

- Escolta, Senyor, una causa justa,
acull el meu plany.

- Estigues atent a la meva pregària:
surt de llavis que no enganyen.

- Sentencia tu mateix la meva causa:
els teus ulls veuran qui té raó.

- Has vingut de nit a escorcollar el meu cor,
m’has provat al foc i no m’has trobat fals.

= La llengua no se me’n va com a tants d’altres, †
he observat les teves paraules,
m’aparto dels camins del violent.

- Els meus passos segueixen les teves rutes,
els meus peus s’hi mantenen segurs.

- T’invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta les meves paraules.

= Fes que esclati la teva misericòrdia, †
tu que salves dels adversaris
els qui es confien a les teves mans.

- Guarda’m com la nineta dels ulls,
empara’m a l’ombra de les teves ales,

- on no m’abasti l’injust que m’assalta,
els enemics mortals que m’envolten.

- Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.

- Se m’acosten, ja m’encerclen,
em miren fixament per tombar-me per terra,

- com lleons delerosos per la presa,
com lleons emboscats en els matolls.

- Alça’t, Senyor! Planta’ls cara i doblega’ls!
Que la teva espasa salvi de l’injust la meva vida.

- Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals,
dels qui encara viuen en el món.

= Que s’embafin del destí que els reserves, †
que els seus fills en quedin saciats
i en deixin als seus néts les engrunes.

- Jo et veuré, perquè la meva causa és justa.
Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me’n.

Segona Lectura

2a Tesalonic. 2,16-3,5

I que el mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, confortin els vostres cors i us enforteixin en tota mena d'obres i paraules bones.
Finalment, germans, pregueu per nosaltres, perquè la paraula del Senyor es difongui i sigui glorificada, tal com ho és enmig vostre, i perquè siguem alliberats dels homes malignes i dolents: no tothom arriba a creure. El Senyor és fidel. Ell us enfortirà i us guardarà del Maligne. De fet, us tenim tota la confiança en el Senyor, ja que sabem que tot el que us manem, ho feu i ho fareu. Que el Senyor encamini els vostres cors cap a l'amor a Déu i cap a la perseverança que ens ve del Crist.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 20,27-38

Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
-Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
Jesús els respongué:
-Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: són com els àngels i són fills de Déu.
"I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Després de la festa dels sants i el record de tots aquells que han mort (es tracta de dos aspectes de la mateixa memòria), la litúrgia d'aquest diumenge torna sobre el misteri de la vida després de la mort. No hi ha dubte que la pregunta sobre el més enllà és una de les qüestions que travessa profundament tota l'experiència humana. Els saduceus, un moviment religiós d'intel·lectuals, havien resolt el problema negant la realitat de la resurrecció dels morts. D'altra banda, sobre aquest tema, l'Antic Testament havia assolit molt tardanament una certesa (apareixerà molt clara en el Segon llibre dels Macabeus, tal com llegim en la primera lectura). L'episodi evangèlic (Lc 20,27-38) fa referència a la discussió en la qual els saduceus intenten demostrar a Jesús que la fe en la resurrecció dels morts, compartida també pels fariseus, és inacceptable perquè porta a conseqüències ridícules. I presenten el cas hipotètic d'una dona la qual, basant-se en la llei del levirat establerta per Moisès, ha hagut de casar-se successivament amb set germans morts l'un després de l'altre, sense que cap d'ells li hagi donat un fill. Finalment, mor també la dona. "Per tant, quan arribi la resurrecció -pregunten els saduceus a Jesús- de quin dels set serà muller?" (veure v. 33). Es tracta d'una pregunta que no troba resposta perquè no accepta d'anar més enllà del que és la visió material de la vida.
L'apòstol Pau escriu: "Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar, després hi veurem cara a cara" (1Co 12,13). Si hagués de posar un exemple per a mirar d'expressar la relació entre el nostre món i l'eternitat, agafaria la vida d'un infant dins el si de la mare i la seva vida quan surt del si matern. Què pot comprendre l'infant de la vida exterior mentre és en el si matern? Gairebé res. De la mateixa manera, què podem dir nosaltres de la vida després de la mort? Res si la paraula de Déu no vingués al nostre encontre. Doncs bé, en la resposta als saduceus Jesús aparta una mica el vel: "Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu." (vv. 34-36).