Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Saviesa 1,1-7
Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra. No us feu idees falses del Senyor. Cerqueu-lo amb cor sincer. Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d'ell, es manifesta als qui se'n fien. El pensament tortuós separa de Déu, el qual fa callar amb el seu poder els insensats que gosen provocar-lo. La Saviesa no té accés en una ànima malvada, no habita en un cos esclau del pecat. En efecte, el Sant Esperit que instrueix l'home fuig de l'engany, s'aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l'error.
La Saviesa és un esperit amic de l'home, però no deixa sense càstig els llavis blasfems. Perquè Déu penetra els sentiments de l'home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu. L'Esperit del Senyor omple l'univers; ell, que ho té tot a la mà, coneix els llenguatges dels homes
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El llibre de la Saviesa comença amb una exhortació que resulta ser la pedra angular de tot el missatge: "Estimeu la justícia, vosaltres que governeu a la terra" (v.1). L'autor, un home ple de fe en el "Déu dels nostres pares", potser un que vivia a Alexandria, fonamenta aquesta crida sobre Déu mateix. Qui estima la justícia actua d'acord amb Déu que és ell mateix justícia, i la posa en pràctica en les relacions amb els homes. La recerca de la justícia, per tant, és la tasca que el llibre de la Saviesa confia als seus lectors. Només en la recerca de la justícia, a la manera de Déu, es pot entendre la complexitat de la història i no ser aclaparat pel mal. Una vida en consonància amb la justícia deixa la porta oberta a la Saviesa divina, aquella paraula que guia els pensaments i les accions, ensenyant el camí del bé. Saviesa i Esperit del Senyor són posats en estreta relació. En el Nou Testament això quedarà més clar en el do de l'Esperit Sant, Saviesa de Déu donada a la vida dels homes. L'expressió humana, que indica la condescendència divina i el seu vincle amb els homes, és plena de sentit espiritual: "la Saviesa és un esperit amic de l'home" (v. 6). Déu cerca per tots els mitjans d'arribar a nosaltres amb la seva paraula i el seu amor, escruta els nostres cors per ajudar-nos a recórrer el camí del bé, perquè, preservant la llengua de la murmuració i la maledicència, puguem estimar la vida i fer el bé
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
