LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa de la Immaculada Concepció de Maria
II diumenge d'Advent
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 8 de desembre

Festa de la Immaculada Concepció de Maria
II diumenge d'Advent
Festa de la Immaculada Concepció de Maria


Primera Lectura

Gènesi 3,9-15.20

Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir:
-On ets?
Ell li va respondre:
-He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.
El Senyor-Déu li replicà:
-Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
L'home va respondre:
-La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
-Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
-La serp m'ha enganyat i n'he menjat.
El Senyor-Déu va dir a la serp:
-Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.
L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Salm responsorial

Salm 97 (98)

Antífona

Esclateu en cants i aclameu el Senyor.

- Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,

- la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.

- El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.

- S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.

- Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

- Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

- Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.

- Amb trompetes i tocs de corn.
aclameu el rei, que és el Senyor,

- Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;

- tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes,

- en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

- Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud.

Segona Lectura

Efesis 1,3-6.11-12

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
Ens escollí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.
Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
a lloança i glòria de la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat.
En Crist hem rebut la nostra part en l'herència;
ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme
d'acord amb la decisió de la seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 1,26-38

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
-No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
-Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
-L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
-Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l'àngel es va retirar.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En aquest segon diumenge d'Advent celebrem la festa de la Mare de Déu, la Immaculada, és a dir, la concebuda sense la culpa original, sense aquella inclinació que porta cada home i cada dona a fer el mal. La pàgina del llibre de Gènesi ho explica a través de la història simbòlica d'Adam i Eva, els quals prefereixen seguir la veu de la serp en comptes de la veu de Déu que els havia posat en un jardí on vivien en pau i on Déu mateix es passejava amb ells a l'aire fresc de la tarda. Tots dos podien menjar els fruits de tots els arbres, excepte els de l'arbre que hi havia al mig del jardí, perquè si ho feien moririen. Però se'ls presenta la serp temptadora fent-los creure que Déu els té enveja. Els diu: "No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal". Aquesta tràgica història revela el misteri d'aquest pecat, dit original, en el sentit que és a l'origen del mal, també en el mal del nostre temps. La serp indica la presència del temptador en el món, impulsant l'home a practicar un autèntic culte de si mateix: "sereu com déus!" Sí, des d'aquell moment, el mal continua empenyent homes i dones a l'enaltiment de si mateixos, a deixar espai a l'orgull, a pensar en si mateixos abans que en els altres. D'aquí venen divisions, injustícies, odis, destruccions, conflictes, guerres. El temptador continua arrossegant-se pels plecs més profunds dels cors dels homes: es desfan les relacions i es multipliquen les divisions. És com una cadena imparable, invencible!
Avui contemplem el misteri de Maria, present ja des de la seva concepció. Aquesta dona jove -que representa la que hauria aixafat el cap de la serp que havia conduit Eva al pecat- és preservada de la culpa original, d'aquell instint d'amor per un mateix que fereix tota persona. Amb Maria, la cadena tràgica que porta els homes i les dones a la violència i a la mort és interrompuda. Concebuda sense aquesta culpa, Maria comença una nova pàgina de la història humana, la d'una amistat amb Déu que és encara més bonica que la que van viure els seus avantpassats. Ells van ser indultats de la mort. Nosaltres som partícips d'una esperança més gran. Maria va ser concebuda sense pecat per gràcia, no per mèrit. No podia quedar tacada per la culpa original -repeteixen sovint els Pares de l'Església- aquella que havia de portar el Fill de Déu en el seu ventre. L'amor del Fill ha protegit la mare.
Aquest misteri de Maria, protegida del mal, que ara contemplem, no és aliè al misteri de l'Església, de la comunitat dels creients. L'impuls de la fe del poble de Déu ha fet que aquesta festa sigui molt popular a tot el món. La mirada del Senyor sobre ella des del moment de la concepció és la mateixa mirada que té posada sobre l'Església. Aquí hi ha el misteri de Maria Immaculada, misteri de l'Església, misteri de la comunitat de creients. Tot i que els seus membres són pecadors, l'Església, com Maria, és cridada a escoltar la veu de l'àngel i a dir el seu sí, com diu l'Evangeli que li va passar a Maria. I sentirem dirigides també a nosaltres les paraules de l'àngel: "No tinguis por, Maria ... per a Déu no hi ha res impossible"

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.