Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més
Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Nombres 24,2-7.15-17
Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L'esperit de Déu s'apoderà d'ell, i va pronunciar el seu vaticini:
"Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home de mirada penetrant.
Oracle del qui escolta els presagis de Déu,
del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós,
quan cau en èxtasi i els ulls se li obren.
Que en són, de belles, Jacob, les teves tendes!
Els teus pavellons, Israel, que bonics que són!
Els veig estesos com rierols,
com hortes a les vores d'un riu,
com àloes que el Senyor ha plantat,
com cedres a la vora de l'aigua.
L'aigua sobreïx dels seus poals,
rega els seus sembrats en abundància.
El seu rei sobrepassa el rei Agag,
serà eminent el seu reialme.
Llavors va pronunciar el seu vaticini:
"Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home de mirada penetrant.
Oracle del qui escolta els presagis de Déu,
del qui coneix allò que li fa conèixer l'Altíssim,
del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós,
quan cau en èxtasi i els ulls se li obren.
El veig venir, però no pas ara,
el contemplo, però no és a prop:
surt de Jacob una estrella,
s'aixeca un ceptre a Israel
que esclafarà els polsos dels moabites,
el crani de tots els fills de Set.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
La història de Balaam és molt significativa. Cridat a maleir Israel, per Balac, rei de Moab i enemic d'Israel, Balaam el beneeix. El profeta de la fatalitat es converteix davant de Déu en profeta de l'esperança, com diu el text: "Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L'esperit de Déu s'apoderà d'ell..." i va beneir Israel. La Paraula de Déu fa que els "ulls se li obrin" i l'ajuda a veure clarament la realitat. Balaam no era un profeta d'Israel. Però Déu es revela també a ell i l'ajuda a conèixer en profunditat la història i, per tant, a interpretar-la segons la llum de Déu. ¿No hauríem, nosaltres els cristians, d'estar atents a veure si també hi ha profetes més enllà de les nostres comunitats? ¿No parla Déu fora de les nostres fronteres? L'Esperit -ho sabem prou bé-, bufa allà on vol. El papa Francesc sovint ens convida a tenir els ulls i les orelles ben obertes per ser capaços de captar els signes de Déu, per poder escoltar paraules sàvies fins i tot dels qui no són "dels nostres". Les paraules de Balaam ens recorden que hi ha homes que parlen perquè són captivats per la Paraula de Déu d'una manera misteriosa, i veuen la història amb una saviesa desconeguda també per a nosaltres. ¿No ha estat sempre així en la història, quan dones i homes han sabut interpretar-la malgrat no formessin part del nostre poble i de les nostres comunitats? Hem de tenir cura de no caure en la temptació de creure'ns els únics capaços d'entendre i interpretar la història. Per això és decisiva la trobada i el diàleg amb tothom, amb els altres cristians, amb els creients d'altres religions, amb tots els homes de bona voluntat per comprendre en ells i amb ells la "llavor de la Paraula" -com deien els Pares de l'Església- que l'Esperit ha dipositat en el cor dels homes. La via del diàleg i del trobament és el camí per fer el nostre món més humà. I, -ho va dir de manera encertada el papa Francesc, en una visita a la basílica de Santa Maria del Trastevere, a la Comunitat de Sant'Egidio- quan dos conversen amb sinceritat, no guanya l'un o l'altre sinó que guanya l'encontre. L'aliança amb tothom és indispensable per ser capaços d'entendre el temps que vivim, i buscar junts respostes per la pau.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
