LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Festa del Crist negre d'Esquipulas, a Guatemala, venerat en tot Centreamèrica. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 15 de gener

Festa del Crist negre d'Esquipulas, a Guatemala, venerat en tot Centreamèrica.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Samuel 3,1-10.19-20

El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d'Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
-Sóc aquí.
Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
-Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
-No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Ell se'n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
-Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
-No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
-Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
-Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
-Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
-Parla, que el teu servent escolta.
Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava. Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El fragment d'avui comença dient: "El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d'Elí". I continua: "En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió". Era un moment difícil per a Israel. Tot sembla convergir, doncs, vers la davallada d'Israel, amb la impossibilitat de qualsevol represa. L'absència de profecia significava l'absència de Déu i per tant d'una llum que indiqués al poble d'Israel el camí a recórrer. Sense la Paraula de Déu són impossibles les visions, les perspectives amples i audaces per entreveure un futur de desenvolupament i de pau per a tot el poble d'Israel. Davant d'aquestes paraules, ¿com no pensar en els nostres dies? També avui són rares les visions, són difícils els somnis d'un món més just i més humà sense que estigui marcat per tantes injustícies. Estem en un món global però falta una visió universal que inclogui la família humana en la seva totalitat. Elí, que n'hauria hagut de tenir de visions, envellia enmig de la ceguesa i vivia retirat a la seva cambra. Samuel era encara un noi molt jove. De tota manera -diu el text sagrat- "la llàntia del santuari de Déu encara no s'havia apagat". El Senyor vetllava pel seu poble. El seu amor és molt més gran que el dels seus fills. I heus aquí que, mentre Samuel dorm el Senyor el crida. Samuel sent tres vegades la crida de Déu; cada vegada es presenta a Elí; i a la tercera, el sacerdot li diu allò que ha de fer. Samuel fa anys que viu al santuari en contacte directe amb el gran sacerdot, però no coneix encara el Senyor. Es poden conèixer moltes coses sobre Déu però no tenir un contacte personal amb Ell. Samuel sent tres vegades (és a dir repetidament) la veu del Senyor. Ajudat per l'ancià Elí, finalment, respon: "Parla, que el teu servent escolta". I rep la revelació de Déu. Des d'aquell moment la Paraula de Déu ja es farà sentir. A través d'ell, la Paraula serà una força per al canvi. La notació de l'autor sagrat és plena de significat: "Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava". És una exhortació a cadascun de nosaltres perquè creixem com Samuel, és a dir, al costat del Senyor i sense desatendre cap de les seves paraules. El Senyor confia a cadascun de nosaltres la força de la seva Paraula perquè sigui eficaç.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.